<\/p>\n\n\n\n
La taxa de reciclatge de tel\u00e8fons m\u00f2bils a Europa no arriba al 5%, i s\u2019estima que a les llars europees s\u2019hi acumulen 700 milions de m\u00f2bils vells, el que equival a dos per persona, segons dades de la UE. A principis d\u2019octubre, la Comissi\u00f3 Europea va adoptar un seguit de recomanacions<\/a> adre\u00e7ades als estats membres per incentivar-hi la recollida de tel\u00e8fons m\u00f2bils, tauletes t\u00e0ctils, ordinadors i carregadors i, aix\u00ed, donar-los una segona vida. Entre els principals motius per fer-ho \u00e9s que contenen materials preciosos i cr\u00edtics, com s\u00f3n el cobalt, el gal\u00b7li, el coure o l\u2019or, que, a m\u00e9s, provenen de l\u2019exterior de la Uni\u00f3 Europea; tamb\u00e9, els impactes ambientals i socials<\/a> que en provoquen tant l\u2019extracci\u00f3 com l\u2019acumulaci\u00f3 en el medi. Sovint es diu que les generacions m\u00e9s joves estan m\u00e9s conscienciades en relaci\u00f3 amb el reciclatge; tanmateix, un estudi \u00a0publicat recentment al Regne Unit<\/a> revela que el 45% dels joves d\u2019entre 16 i 26 anys d\u2019aquest pa\u00eds no ha reciclat mai un tel\u00e8fon i el 38% l\u2019ha llen\u00e7at a la brossa. S\u00f3n unes dades que posen de manifest que \u00abla transici\u00f3 cap a un model d\u2019economia circular <\/strong>i, per tant, m\u00e9s sostenible, no l\u2019aconseguir\u00e0 <\/strong>nom\u00e9s el canvi generacional, sin\u00f3 que cal un canvi en els models de negoci, que passaran d\u2019una economia en qu\u00e8 cada usuari final decideix localment com desfer-se d\u2019un residu, a una economia en qu\u00e8 els productors recuperen els recursos i els gestionen\u00bb, assenyala Jordi Oliver<\/strong>, director executiu d\u2019in\u00e8dit.<\/p>\n\n\n\n Es tracta de la servititzaci\u00f3, un model de negoci fonamentat en el servei<\/strong> en qu\u00e8 l\u2019empresa passa de proveir productes a proveir l\u2019acc\u00e9s temporal a un producte o a un resultat i que, \u00aben comptes de substituir els recursos que ja estan presents en l\u2019economia, captura el valor del seu \u00fas\u00bb, apunta Oliver. Quan es ven producte i, per tant, la facturaci\u00f3 de l\u2019empresa dep\u00e8n de la renovaci\u00f3 de l\u2019estoc de recursos, aquesta intenta vendre com m\u00e9s productes millor; aix\u00ed, hi ha un al\u00b7licient per escur\u00e7ar el temps entre transacci\u00f3 i transacci\u00f3, el que duu a parlar d\u2019\u00abobsolesc\u00e8ncia programada\u00bb o \u00abbarreres a la reparaci\u00f3\u00bb. Si, en canvi, l\u2019empresa cedeix un producte a canvi d\u2019un lloguer o un import segons l\u2019\u00fas, tant al productor com al consumidor els interessa que aquest producte tingui una vida \u00fatil el m\u00e9s llarga possible sense necessitat de substituir-lo, cosa que incentiva que els productes siguin m\u00e9s robustos, durables i reparables. \u00abAix\u00f2 fa que els incentius se situ\u00efn en el lloc adequat perqu\u00e8 estrat\u00e8gies com la durabilitat, la reparabilitat, la reutilitzaci\u00f3 de components o la remanufactura vagin a favor del negoci\u00bb, apunta Oliver.<\/strong> La gr\u00e0cia de la servititzaci\u00f3 \u00e9s que les estrat\u00e8gies de circularitat, a m\u00e9s d\u2019anar a favor del negoci, \u00absatisfan les necessitats del client, milloren la funcionalitat dels productes i redueixen els impactes ambientals\u00bb.<\/p>\n\n\n\n La servititzaci\u00f3 \u00e9s un model habitual en el B2B (Business to Business<\/em>) \u2015un exemple il\u00b7lustratiu n\u2019\u00e9s el de les empreses que paguen per fer \u00fas d\u2019uns equips inform\u00e0tics o impressores sota el paraigua d\u2019un contracte de r\u00e8nting o de pagament per impressi\u00f3\u2015, per\u00f2 encara emergent en el B2C (Business to Consumer<\/em>). Ara per ara, aplicar-lo en el B2C \u00e9s \u00abun repte\u00bb, i per dos motius: \u00abun, que hi ha una gran part del mercat que vol que aquell producte sigui seu; i dos, l\u2019estigma del producte de segona m\u00e0\u00bb, comenta Sof\u00eda Gar\u00edn, responsable de projectes d\u2019Ecodisseny i Empresa Circular d\u2019in\u00e8dit.<\/strong> Allargar la vida \u00fatil d\u2019un producte implica, per for\u00e7a, incidir en el seu disseny: \u00abSe n\u2019han de poder eliminar totes les dades, ha de ser durable i modular perqu\u00e8 puguin recuperar-se\u2019n components complets i no nom\u00e9s els materials, i s\u2019ha de poder reparar\u00bb, diu Gar\u00edn. Tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019oferir al client un servei de manteniment, \u00abla qual cosa implica dedicar una part de les operacions empresarials a persones que s\u00e0piguen de reparaci\u00f3\u00bb, afegeix.<\/p>\n\n\n\nEl repte: aplicar la servititzaci\u00f3 en el B2C<\/strong><\/h2>\n\n\n\n