Europa ja ha començat a posar fil a l’agulla per establir les bases i accelerar la transició cap a un sector de la construcció més circular. Les polítiques comunitàries s’orienten cap a la reducció progressiva de la generació de residus, l’increment de les taxes d’abocament i un ús més eficient dels recursos. Un bon exemple n’és el Reglament de Productes de Construcció (RPC), que va entrar en vigor el 7 de gener de 2026.

El Reglament s’implementarà de manera progressiva i gradual en funció de la tipologia de producte. Un dels canvis més rellevants és que la informació ambiental passarà a ser un element reglat del mercat únic europeu, i deixarà de ser una informació voluntària i diferenciadora, com fins ara. Així, mentre que fins avui aquesta informació es vehiculava mitjançant certificacions com les Declaracions Ambientals de Producte (DAP), amb l’aplicació del Reglament haurà d’estar integrada en la documentació de les futures Declaracions de Prestacions i Conformitat CE.

Pel que fa a la digitalització, fins que no es defineixin els Passaports Digitals de Producte —actualment en procés de desenvolupament normatiu— no se’n coneixerà amb precisió el funcionament ni la forma d’implementació.

En qualsevol cas, l’aplicació efectiva del Reglament no es produirà fins que la norma harmonitzada —o, si escau, l’avaluació tècnica europea— que doni cobertura a cada producte o sistema constructiu estigui alineada amb el nou RPC. Per aquest motiu, es preveuen terminis de coexistència, que previsiblement seran d’un any.

Què inclourà la Declaració de Prestacions i Conformitat?

Inclourà, com a mínim, les prestacions d’un producte en matèria de sostenibilitat al llarg del seu cicle de vida. Aquestes es desplegaran de manera progressiva d’acord amb el calendari establert a l’Annex II del Reglament:

• – A partir del 8 de gener de 2026, seran exigibles les característiques essencials corresponents als punts a–d de l’Annex II.
• – A partir del 9 de gener de 2030, s’hi afegiran les previstes als punts e–m.
• – A partir del 9 de gener de 2032, s’incorporaran les corresponents als punts n–s, completant així el marc definit pel Reglament.

En paral·lel, les especificacions tècniques harmonitzades i els documents d’avaluació europeus concretaran els indicadors ambientals que s’hauran de declarar. Aquests estaran vinculats als impactes al llarg del cicle de vida del producte:

1. Efectes sobre el canvi climàtic (total).
2. Efectes sobre el canvi climàtic per l’ús de combustibles fòssils.
3. Efectes sobre el canvi climàtic per causes biogèniques.
4. Efectes sobre el canvi climàtic provocat per l’ús del sòl i els canvis en l’ús del sòl.
5. Esgotament de la capa d’ozó.
6. Potencial d’acidificació.
7. Eutrofització de l’aigua dolça.
8. Eutrofització de l’aigua del mar.
9. Eutrofització terrestre.
10. Ozó fotoquímic.
11. Esgotament dels recursos abiòtics (minerals i metalls)
12. Esgotament dels recursos abiòtics (combustibles fòssils)
13. Consum d’aigua
14. Matèria particulada
15. Radiacions ionitzants (efectes en la salut humana)
16. Ecotoxicitat (aigua dolça)
17. Toxicitat en humans (efectes cancerígens)
18. Toxicitat en humans (efectes no cancerígens)
19. Impactes relacionats amb l’ús del sòl.

Les especificacions tècniques harmonitzades hauran d’incorporar, sempre que sigui possible, característiques essencials de caràcter ambiental vinculades a la capacitat dels materials per fixar carboni de manera temporal o a altres mecanismes de captació i eliminació del carboni.

Com fer front als reptes de sostenibilitat?

Eines digitals per a la quantificació ambiental com l’èdit ajuden a donar resposta a aquests requisits normatius. L’èdit permet digitalitzar inventaris i proporcionar informació ambiental sobre els edificis, calcular indicadors de cicle de vida i realitzar Declaracions Ambientals de Producte (DAP), i facilita que les empreses puguin complir amb els requeriments d’informació ambiental de forma àgil i puguin preparar-se millor per als que vindran.

Noves oportunitats per al sector de la construcció

El nou context normatiu obre noves oportunitats en matèria de circularitat que ja comencen a esdevenir una realitat. En són bones mostres la construcció industrialitzada i modular, que consisteix en la construcció offsite de mòduls ja llestos per ser instal·lats a l’obra; l’ús de materials més sostenibles, com poden ser subproductes d’altres indústries o residus revaloritzats com a matèries primeres secundàries; la digitalització, que permet fer una planificació i un seguiment en temps real dels residus i els subproductes de construccions i demolicions, facilitar la connexió entre els diferents agents de la cadena de valor i inventariar els materials i components d’un edifici per convertir-lo en un banc de recursos, o la posada en marxa de nous models, basats, per exemple, en sistemes take-back en què gestors de residus i fabricants van de la mà per recuperar i valoritzar components i materials.

Des d’inèdit, acompanyem empreses i entitats del sector de la construcció en aquest procés de transformació, mitjançant serveis d’estratègia en economia circular i sostenibilitat, diagnosi i plans d’acció, ecodisseny, anàlisi normativa, definició de nous models de negoci i suport en la implementació de solucions circulars.

Vols saber com? Et convidem a donar una ullada als nostres casos d’èxit.