Els envasos de plàstic de begudes hauran de ser retornables d’aquí a finals del 2026
Espanya no compleix amb l’objectiu de reciclatge de les ampolles de plàstic que estableix la Llei 7/2022 de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, per la qual cosa haurà d’implantar un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) en el termini de dos anys.
Espanya incompleix amb l’objectiu de reciclatge de les ampolles de plàstic PET/rPET de begudes i es veu obligada a implantar un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) a tot el territori d’aquí a finals del 2026. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha publicat recentment un informe que revela que, de les 214.039 tones d’ampolles de plàstic de begudes que van llançar-se al mercat el 2023, només van recuperar-se’n 88.499 tones o, el que és el mateix, el 41,3%. La Llei 7/2022 de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular marca l’objectiu del 70% i estableix que, en el cas que no es compleixi, cal implantar un SDDR en el termini de dos anys. Aquest sistema, present en diversos països europeus, comporta unes taxes de recuperació que freguen el 90%.
Per a Sofía Garín Martínez, responsable de projectes d’inèdit, és clar que «la pressió legislativa europea impulsarà la reutilització, però també ho faran els problemes d’accés a la matèria primera». En aquest sentit, l’experta d’inèdit apunta que, actualment, la UE obliga a incloure un determinat percentatge de material reciclat als envasos. A més, indica que «el fet que el PET sigui l’únic material reciclat postconsum que pot estar en contacte amb els aliments a Espanya segons l’Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA) tensiona el mercat perquè apuja els preus del rPET. Per tant, si no es recupera de forma eficaç, com podrà ser sostenible econòmicament el mercat?».
El funcionament del SDDR és el següent: el consumidor deixa un dipòsit en forma de diners quan adquireix, per exemple, una ampolla de refresc; quan retorna l’envàs buit a un comerç, recupera el dipòsit. Posar en marxa un SDDR implica fer inversions significatives en instal·lacions de rentat, ampolles reutilitzables i estructures logístiques, però a la llarga comporta estalvis en la gestió dels residus i la millora de la qualitat del material reciclat. «El repte és aconseguir un sistema rentable i sostenible, i molt sovint la clau passa per la logística inversa i els sistemes de distribució», comenta Garín.
A banda dels estalvis operatius, els SDDR comporten estalvis ambientals, sobretot si s’implementen a gran escala. Segons la Fundació Ellen McArthur, poden comportar un estalvi de fins al 69% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i de fins al 76% d’aigua i materials. A Catalunya, el projecte pilot reWINE, en què va participar inèdit, va concloure que la reutilització d’ampolles en el sector vitivinícola català podria reduir un 28% la petjada de carboni del sector vitivinícola.
A inèdit, fa anys que treballem per a la transició cap a la reutilització d’envasos amb diverses empreses, com Ametller Origen, Mahou o Bodegas Torres.