La quantitat de materials d’origen reciclat que fa servir la indústria tèxtil global és de només un 0,3%, principalment d’ampolles de plàstic, i el reciclatge de tèxtil a tèxtil és gairebé nul. Aquesta indústria, que inclou tant la roba i el calçat com els teixits de la llar, consumeix 3,25 mil milions de tones de recursos cada any, dels quals el 99% són verges; les fibres sintètiques derivades del petroli, com és el polièster, representen el 63% dels materials que utilitzem. El principal problema de la indústria tèxtil és la sobreproducció de peces de roba barates, de baixa qualitat, principalment fetes de fibres sintètiques: cada any es llancen al mercat fins a 24 col·leccions, i de tota la roba produïda, el 30% no s’arriba a vendre. Són els resultats principals del Circularity Gap Report Textiles, publicat per Circle Economy i la Fundació H&M.

La indústria tèxtil és molt intensiva en l’ús de recursos, i la seva producció es basa en fibres naturals procedents de l’agricultura i fibres sintètiques procedents del petroli. Produir aquestes fibres requereix grans quantitats d’aigua, terra i energia. Segons l’informe, el sector del tèxtil contribueix en prop del 3,5% a les emissions de gasos d’efecte hivernacle global; en un 5% a la sobrecàrrega de nutrients, que desequilibra els ecosistemes aquàtics, i en un 3,5% a l’escassetat d’aigua.

En els impactes ambientals del tèxtil, són dos els països amb un paper més rellevant: la Xina, que és el principal productor tèxtil del món i que utilitza el 40% dels materials que s’utilitzen a tot el món, i els Estats Units, que en són el principal consumidor. A Europa, cada any, el ciutadà mitjà consumeix 26 kg de tèxtils i genera 12 kg de residus tèxtils.

La producció tèxtil dona feina a 140 milions de persones, de les quals prop de la meitat no tenen un contracte; aquesta xifra arriba a prop del 90% als països en vies de desenvolupament. En general, treballen en condicions molt precàries.

Pot el tèxtil ser més circular?

La indústria tèxtil fa front a reptes com la degradació dels teixits després del reciclatge, i dilemes com que les fibres mixtes són més durables però menys reciclables que les monomaterials. Per això que, «val més centrar-se a reduir el consum de materials i els impactes ambientals que hi estan associats», apunta l’informe, segons el qual adoptar els principis de l’economia circular podria reduir la petjada ambiental del tèxtil en un 50%.

Les recomanacions que fa el Circulatity Gap Textiles Report són:

• – L’ús de més fibres naturals, d’origen local i reciclades. Les fibres sintètiques provenen principalment dels combustibles fòssils, que contribueixen al canvi climàtic. Fomentar l’ús de fibres naturals com el cotó, el lli, la seda o la llana podria reduir les emissions de la indústria, però també pot comportar impactes en el sòl i l’aigua. En aquest sentit, hi pot ajudar la millora del reciclatge tèxtil: ara per ara, el cotó reciclat representa només l’1% del mercat de fibres d’origen vegetal.
• – Peces més durables. Tot i que les fibres sintètiques semblen les dolentes de la pel·lícula, si es dissenyen bé poden fer que la roba sigui més duradora.
• – Producció sostenible de les fibres naturals. La transició cap a pràctiques agrícoles més sostenible és clau per reduir els impactes ambientals associats a l’ús intensiu del sòl, l’aigua i l’energia. Per exemple, el cotó orgànic pot reduir les emissions fins a un 46%, i el cànem necessita un 50% menys d’aigua i menys pesticides que el cotó.
• – Deixar la fast fashion i passar-se a la slow. Es preveu que el consum de tèxtil i calçat s’incrementarà en un 63% d’aquí al 2030, una tendència que pot revertir-se si s’adopta una moda basada en menys col·leccions cada any i una aposta per la reutilització, la reparació, les donacions o les pràctiques del fes-t’ho tu mateix.
• – Una fabricació més circular. Els mètodes tradicionals de fabricació tèxtil sovint generen pèrdues de material en el procés de tall, errors en la disposició de patrons i errors humans. Tecnologies com els sistemes de tall informatitzat i làser, així com el disseny assistit per ordinador, poden reduir el malbaratament tèxtil gràcies a un ús més eficient dels materials.
• – Canviar les dinàmiques de la cadena de subministrament. Traslladar part de la producció tèxtil de l’Àsia a punts de consum importants com l’Amèrica del Nord i Europa pot reduir les emissions pel fet que aquestes regions tenen normatives ambientals més estrictes i gràcies a unes distàncies de transport i unes cadenes de subministrament més curtes. Per altra banda, les marques també poden prioritzar les cadenes de subministrament transparent, pràctiques sostenibles i uns estàndards laborals justos.

On van a parar els residus tèxtils?

El 61% dels residus tèxtils acaba en abocadors o incinerat. Les fibres sintètiques difícilment arribaran mai a descompondre’s, i alliberaran emissions químiques perilloses i gasos d’efecte hivernacle. La incineració és una via cada cop més popular per generar energia a partir dels residus tèxtils; amb la incineració, s’emeten gasos d’efecte hivernacle i es destrueixen materials valuosos.

Aproximadament el 8% dels tèxtils que es llencen es reutilitzen o s’exporten; en els darrers trenta anys, el comerç de roba de segona mà s’ha multiplicat per set. Tot i que aquestes pràctiques creen llocs de treball, es tracta de feines normalment no regulades i precàries, tal com assenyala l’informe.

A Catalunya, només el 10% dels residus tèxtils es dipositen en els contenidors especialitzats; el 90% restant acaba en abocadors o incineradores, segons una recerca en què va participar la investigadora Laura Talens, sòcia d’inèdit. Pel que fa al 80% de la roba que es recull, es recicla o es reutilitza a través de la venda en botigues de segona mà, mercats ambulants o altres indústries.