Serà l’economia circular una realitat, algun dia? Al llibre Economía circular. El camino hacia la sostenibilidad, que acaba de publicar la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Rieradevall i Carles Gasol ―socis fundadors d’inèdit i, en el cas de Gasol, també director de Desenvolupament de negoci― aproximen al lector el concepte d’economia circular, «una de les estratègies clau del segle XXI que afavoreixen el desenvolupament sostenible». El punt de partida, però, «és greu», segons els autors, perquè «l’economia actual és lineal i insostenible». Ara per ara, a escala global, només un 7% dels productes i dels serveis són circulars.

L’obra presenta polítiques, indicadors, eines i estratègies d’innovació, prevenció i minimització en l’ús de recursos, així com exemples d’ecodisseny i millora global de productes i serveis en els sectors industrial, agropecuari, forestal i territorial, demostren que l’economia circular és possible. L’objectiu principal de l’obra de Rieradevall i Gasol és proporcionar arguments tècnics, polítics i socials per discernir si l’economia circular serà una realitat propera o, altrament, es quedarà en un desig amb poc impacte i canvi en els nostres sistemes de producció i hàbits de consum. 

Nou capítols que aborden des de la definició d’economia circular fins a casos d’èxit

L’obra s’estructura en nou capítols. Al primer, a partir d’analitzar els factors polítics, econòmics, socials i ambientals, diversos experts reflexionen sobre si l’economia circular serà o no una realitat en els pròxims anys. A continuació, es presenten els impactes ambientals provocats per indústries contaminants del sector agropecuari intensiu i de la mobilitat, i projecta quina en serà l’evolució.

El tercer capítol tracta sobre algunes actuacions per fomentar una producció i un consum més sostenibles, prèvies a que es comencés a parlar d’economia circular. En són un exemple la publicació de l’Informe Brundtlant, l’any 1987, estratègies de producció més sostenible com l’ecologia urbana i industrial, la producció més neta i la innovació social, a més d’eines com els estudis d’impacte ambiental o les anàlisis del cicle de vida.

La definició d’«economia circular», sobre la qual no hi ha consens, protagonitza el quart capítol, en què també es reflexiona sobre les dificultats i les oportunitats de la transició cap a una economia circular. Entre les dificultats, s’hi destaca la falta d’inversió i finançament i la baixa adquisició de productes circulars per desconeixement dels consumidors, mentre que les oportunitats per implementar-la estan associades al desenvolupament d’un nou marc normatiu, la reducció dels efectes sobre l’entorn i l’ús més eficient dels recursos, i l’increment de la competitivitat de les empreses i la millora de la qualitat de vida de les persones.

Les polítiques i les estratègies en economia circular que impulsen les diferents entitats públiques i privades ―per exemple, el Pla d’Acció d’economia circular o els estàndards ISO― i les metodologies i els indicadors tant per a empreses com per a l’Administració centren el cinquè i el sisè capítol, respectivament.

Als capítols set i vuit es mostren casos d’èxit d’aplicació d’estratègies d’economia circular i en l’àmbit de la bioeconomia. Finalment, al novè capítol es parla dels territoris urbans com als idonis per implementar-hi iniciatives d’economia circular pel fet que s’hi concentren recursos, coneixement i activitat econòmica en un espai geogràfic limitat.