Extreure, produir i llençar. Aquest és el principi del nostre sistema econòmic, un sistema essencialment lineal on, a mesura que creix l’economia, creix el consum i s’acumulen més residus. Actualment, només el 6,9% dels materials que fem servir al món provenen de fonts reciclades, mentre que el ritme d’extracció i consum continua molt per sobre de la capacitat de reciclatge, tal com alerta el Circularity Gap Report 2025. Aquest mateix informe assenyala que incrementar el reciclatge no serà suficient: cal repensar el sistema des de l’origen, aplicant criteris de disseny circular als productes. Això vol dir «dissenyar-los perquè durin més temps, siguin fàcilment reparables, reutilitzables i remanufacturables», afirma Jordi Oliver, director executiu d’inèdit.

Perquè el futur sigui viable, cal fer la transició des d’un model econòmic lineal a un de circular, i això implicarà canvis en tot el procés de producció: el disseny, la logística, la vida útil, el comportament dels consumidors, les regulacions, l’educació i la necessitat d’innovació. La clau per fer-ho és implementant i escalant models de negoci circulars.

Fer-ho pot suposar grans beneficis. En el cas del sector de la moda, per exemple, implementar-hi models com el lloguer, la revenda, la reparació o la remanufactura podrien representar un mercat potencial de 73.000 milions de dòlars al 2030 ―el 23% del mercat global de la moda―, segons l’informe Circular Business Models: Redefining growth for a thriving fashion industry (Ellen MacArthur Foundation, 2021).

Ara bé, tal com apunta el director executiu d’inèdit, Jordi Oliver, «el gran repte serà passar d’un punt de partida format per una constel·lació de casos d’èxit inconnexos entre ells, a acollir la idea d’un ecosistema empresarial en què tota la cadena de valor actua amb uns mateixos objectius i des de la cooperació com a via indispensable per avançar».

Què són els models de negoci circulars?

Els models de negoci circulars basats en la servitització, també coneguts com a performance economy, consisteixen a oferir l’ús o la funcionalitat d’un producte com un servei, en lloc de vendre’l com a bé físic. En aquest model, el fabricant o proveïdor manté la propietat del producte i en gestiona tot el cicle de vida, i assumeix la responsabilitat sobre el seu rendiment, manteniment i fi de vida útil. Aquesta estructura econòmica genera incentius clars per dissenyar productes més duradors, reparables i reutilitzables, perquè com més temps estiguin en servei generant ingressos, més beneficis econòmics i ambientals es podran obtenir.

Així, la innovació s’orienta cap a solucions intel·ligents que maximitzin el valor d’ús al llarg del temps, amb activitats com el manteniment predictiu, la remanufactura i el lloguer. Aquest enfocament permet desmaterialitzar l’economia desacoblant la creació de riquesa del consum de recursos i fomentant un ús intensiu del coneixement i la mà d’obra local per sobre del recurs material, la qual cosa genera ocupació i redueix els impactes ambientals. A més, afavoreix un canvi cultural vers una actitud de tenir cura dels productes, on el factor temps esdevé clau per a la sostenibilitat econòmica i ecològica del sistema.

A l’economia circular, la creació de valor es fonamenta a mantenir els productes i materials en ús durant el màxim de temps possible mitjançant la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge.

Hi ha cinc estratègies empresarials de circularitat; en un model de negoci circular, les empreses poden adoptar-ne un, però la combinació de dues o més té molt més potencial per generar valor:

1. Inputs circulars
Se substitueixen els materials convencionals per recursos renovables o reciclats, la qual cosa redueix la dependència de matèries primeres verges i evita la generació de residus.

2. Plataformes de compartició.
Fomenten l’ús col·laboratiu dels actius entre diversos usuaris per evitar la infrautilització. És el cas, per exemple, de les plataformes de vehicles compartits o d’eines en règim de préstec.

3. Producte com a servei.
El client no compra el producte, sinó que el fa servir temporalment mitjançant un servei de lloguer o subscripció. L’empresa manté la propietat del producte i n’optimitza l’ús i el manteniment.

4. Extensió de la vida útil del producte.
Amb un bon disseny, els productes es poden reparar, actualitzar, reutilitzar, remanufacturar o revendre per allargar-ne el cicle de vida.

5. Recuperació de recursos.
Consisteix a recuperar materials valuosos de productes al final de la seva vida útil. Inclou el reciclatge o la venda de subproductes a altres empreses que els poden reutilitzar.

Reptes a l’hora d’implementar els models de negoci circulars

Tot i els avantatges ambientals, econòmics i socials que poden oferir els models de negoci circulars, la seva implantació a escala encara fa front a grans reptes.

Moltes empreses operen dins d’un marc normatiu, financer i cultural pensat per a un sistema lineal, que sovint penalitza les alternatives circulars. Els incentius actuals premien la producció i el consum de nous productes abans que el manteniment, la reutilització o la reparació.

A més, les cadenes de subministrament estan optimitzades per al volum i la velocitat, no pas per a la traçabilitat i la recuperació de valor. També cal superar barreres culturals i organitzatives: la circularitat requereix una nova manera de pensar i operar, que posa la col·laboració per damunt de la competència i els fluxos de valor compartit per damunt del benefici immediat.

Segons Jordi Oliver, «per tal que aquests models prosperin, cal una transformació sistèmica que impliqui des del disseny i les polítiques públiques fins al finançament, la fiscalitat i la formació de les persones».

Alguns casos d’èxit

Són diverses les empreses que han apostat per models de negoci circulars. Canon, per exemple, fabrica fotocopiadores multifunció remanufacturades a partir de fotocopiadores usades. Des del 1992, rep equips al seu centre de remanufactura a Giessen, Alemanya; allà, s’avaluen i es desmunten, i les peces reutilitzables es netegen, es proven i es fan servir per crear-ne una de nova que compleix amb els mateixos estàndards de qualitat i rendiment que una de 100% nova.

A Mondragón, al País Basc, hi ha COPRECI, una empresa proveïdora de components i solucions per a la indústria d’electrodomèstics. Fruit del projecte LIFE WEEELOOP, s’han embarcat en un sistema de gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) basat en l’economia circular en què la fita és recuperar el 90% dels materials i components de plaques de cuina i aplicar-los en altres electrodomèstics. Ho han fet gràcies a implantar tecnologies avançades per a l’extracció, l’ecodisseny i la traçabilitat, i al desenvolupament del primer Passaport Digital per a components recuperats.

inèdit ha acompanyat algunes empreses en el disseny de nous models de negoci. És el cas d’Iberital, una empresa que dissenya, fabrica i comercialitza màquines de cafè exprés, molinets i recanvis per al sector de l’hostaleria i la restauració. Gràcies a un projecte amb inèdit, va crear-se una cafetera circular; es diu Iberital Anew, i és reparable, està feta amb materials nobles i resistents i està dissenyada de forma modular per poder ser remanufacturada fàcilment.

Dins del projecte «Back to Rug», inèdit va dissenyar un sistema per recuperar les catifes dels hotels de la companyia ROLS al final de la seva vida útil. Un cop recuperades, s’higienitzen i/o recondicionen, en alguns casos donant-los un valor artístic que les fa úniques i singulars. D’aquesta manera, es redueixen els residus associats a les catifes, se n’allarga la vida útil i se’n recuperen materials.

Per a Absotec, empresa que dissenya i fabrica solucions de condicionament acústic, inèdit va guiar i acompanyar l’equip de l’empresa en la concepció, la definició i la validació d’una nova línia de negoci, tant des de la perspectiva tècnica com econòmica i ambiental. Es tracta d’una estratègia de servitització sota models de lloguer puntual (pagament per ús) i lloguer continu (en format subscripció).

A banda d’aquests projectes, en l’actualitat inèdit treballa en el desenvolupament de mobles modulars juntament amb Kave Home i és soci d’un projecte impulsat pel Clúster de Residus de Catalunya (CREC) en què s’estan analitzant nous models de negoci circulars al voltant dels residus de la construcció i la demolició (RCD).

Cap a una nova cultura empresarial

Les tecnologies circulars i els models de negoci innovadors són fonamentals per fer possible una economia circular. Però no n’hi ha prou. Cal també una nova cultura del consum, en què les empreses, les administracions i les persones assumeixin un paper actiu per fer realitat aquesta transformació, en què es consumeixi menys recursos generant igual o més valor, es posi fre al sobreconsum i es regulin els mercats de manera que el preu dels productes inclogui les externalitats ambientals.