D’aquí al 2030, la indústria de la transformació i producció d’aliments haurà de reduir els seus residus en un 10%, mentre que el comerç minorista, la restauració, els serveis alimentaris i les llars ho hauran de fer en un 30% per càpita, respecte la mitjana anual generada entre 2021 i 2023. A més, els operadors econòmics amb un paper rellevant en la prevenció i generació de malbaratament hauran de facilitar la donació d’aliments no comercialitzats però aptes per al consum. Així ho estableix la nova legislació que el Parlament Europeu va aprovar el 9 de setembre, i que els estats membres tenen vint mesos a partir de l’entrada en vigor de les noves normes per transposar-la a la legislació nacional.

Responsabilitat ampliada dels productors tèxtils

La normativa estableix que tots els productors que posin productes tèxtils al mercat europeu —incloent-hi el comerç electrònic i tant si estan establerts dins com fora de la UE— hauran de cobrir els costos de recollida, classificació i reciclatge, mitjançant nous sistemes de responsabilitat ampliada del productor (RAP). En establir les contribucions financeres, hauran de tenir en compte les pràctiques de fast fashion i ultra fast fashion.

Els productes afectats inclouen roba i accessoris, barrets, calçat, mantes, roba de llit i de cuina i cortines. Els estats membres també podran aplicar sistemes de RAP als productors de matalassos.

Les microempreses disposaran d’un any addicional per adaptar-s’hi.

Un repte de gran abast

Cada europeu malbarata 132 kg de menjar i genera 12 kg de residus de roba i calçat cada any. Es calcula que menys de l’1% dels tèxtils a escala mundial es reciclen en nous productes.

Fotografia: © European Union 2022 – Source : EP