NOTÍCIA

La regió xilena de Tarapacá avança cap a l’economia circular de la mà d’inèdit

La regió xilena de Tarapacá fa un pas endavant cap a l’economia circular, i ho farà de la mà d’inèdit. El projecte, titulat «Tarapacá Circular», té l’objectiu d’aplicar-hi un model d’economia circular per contribuir a augmentar el valor econòmic, social i ambiental de la regió. «Estem acostumats a veure línies senzilles per il·lustrar estratègies complexes on intervenen diversos agents amb diferents capacitats i escales d’actuació; fer la transició cap a un model circular implica un canvi de paradigma en què, a partir d’una visió sistèmica, es fomenta la participació dels diversos agents del territori, les sinergies a diferents escales i la cooperació público-privada», explica Jordi Oliver, director executiu d’inèdit. La novetat va donar-se a conèixer públicament el 5 d’octubre en el marc del CircularFest, a la Universitat d’Atacama, a Xile, durant la ponència d’obertura que hi va pronunciar Oliver. El projecte és un encàrrec de CircularTec, el primer centre tecnològic a l’Amèrica Llatina i el Carib dedicat a potenciar la transició cap a l’economia circular.

A «Tarapacá Circular» es farà una diagnosi a partir del diàleg amb els diferents agents de la regió ―la indústria, el govern regional i local, els polítics, l’acadèmia, el col·lectiu emprenedor i el món social, entre d’altres. La diagnosi servirà per identificar els punts forts i febles de l’economia local, quines competències i sectors són el nucli de la seva economia i quin potencial tenen en una economia circular. Com a resultat, es preseleccionaran tres sectors clau, que s’estudiaran amb profunditat per detectar-hi els punts on intervenir, i els reptes i les oportunitats on desplegar l’economia circular. Al mateix temps, s’avaluaran els fluxos de recursos que circulen pel territori per entendre i identificar les oportunitats d’optimització en el seu ús.

El resultat seran un seguit d’estratègies perquè la regió de Tarapacá faci la transició cap a un model circular, que perquè esdevingui una realitat serà «fonamental generar-hi i dinamitzar-hi espais de cocreació i col·laboració entre agents clau del territori, i oferir formació especialitzada als ens locals en matèria de sostenibilitat», assenyala Oliver.

La circularitat territorial i inèdit

Inèdit compta amb una àrea de treball especialitzada en territori circular, des de la qual s’han desenvolupat projectes a Bilbao i Biscaia, al territori industrial de 23 municipis proper a la carretera B30, als polígons barcelonins de Bon Pastor i Baró de Viver, i a la província de Tarragona i a Mataró, entre d’altres. Inèdit també ha format part de l’equip redactor del Full de Ruta per a l’Economia Circular de Catalunya (FRECC) i de la Guia sobre Economia Circular i Verda al món local per a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

D’aquestes experiències, inèdit n’ha tret alguns aprenentatges, que va desgranar Jordi Oliver en la seva ponència al CircularFest:

  1. Tota estratègia territorial d’economia circular ha d’estar alineada i generar sinergies amb la resta d’estratègies d’economia circular i sostenibilitat d’aquell territori.
  2. Si s’identifiquen prioritats compartides, hi haurà més possibilitats d’alinear esforços i definir projectes tangibles i executables.
  3. La comunicació i la difusió són indispensables per arribar als grups d’interès i als agents clau, i per generar un impacte real.
  4. Un dels principals reptes dels projectes impulsats des de l’administració pública és que hi participin els agents clau i, en particular, del sector privat.
  5. Disposar d’unes mètriques circulars ens ajudarà a comunicar, prioritzar i fer seguiment de la transició cap al model circular, però cal tenir present que mesurar la circularitat és un gran repte i en moltes ocasions no hi ha dades precises per mesurar-la.
  6. Cal definir un mecanisme de governança amb el suport de les institucions, perquè serà fonamental per desenvolupar el projecte i maximitzar les garanties que s’implementarà.
  7. Comptar amb un interlocutor local proactiu, idealment amb influència a nivell territorial, és clau perquè el projecte es desenvolupi de forma òptima.