Un «grup de suport» d’empreses per compartir experiències i aprenentatges sobre descarbonització
Una trentena de responsables de sostenibilitat i directors generals de catorze empreses posen en comú reptes en el procés de descarbonització com la tracció dels proveïdors, la flota corporativa i la mobilitat dels treballadors, la logística i el transport de productes i clients, i la incidència en el comportament i la mentalitat dels consumidors, en una jornada organitzada per Wallapop i inèdit.
Ja hem calculat la nostra petjada. I ara què? Quins equips hem d’involucrar? Com col·laborem amb la nostra cadena de valor? En una conversa amb inèdit, el Sustainability Lead de Wallapop, Pol Fàbrega, va comentar que li agradaria «parlar amb gent que estigui al mateix barco, m’és igual en quin estadi es trobin i a quin sector pertanyin, per compartir experiències i aprenentatges». Amb l’objectiu de generar aquest espai, aquesta mena de «grup de suport», en paraules també de Fàbrega, Wallapop i inèdit van organitzar una jornada el 26 de juny al Disseny Hub de Barcelona que va aplegar una trentena de representants dels equips de sostenibilitat i de la direcció d’empreses de sectors diversos ―Ametller Origen, EPI Industries, Holaluz, Puig, Mediapro, La Ballena Alegre, Liquats Vegetals, Danone, Areas, Relats, Mútua de Terrassa, Girbau, Wallapop i Equivalenza― per compartir dubtes, inquietuds i solucions al voltant del camí cap a la descarbonització.
«Sentíem la necessitat compartida de parlar», va dir Jordi Oliver, director executiu d’inèdit, en el parlament de benvinguda. Oliver també va posar l’accent en el tret diferencial de les empreses assistents a la trobada, empreses que han apostat per la descarbonització com una decisió voluntària ―si bé ja va recordar-los que, amb la nova normativa, esdevindrà una obligació―, i a qui a la majoria les uneix un fil conductor: «La voluntat de reduir les emissions directes i indirectes associades a les vostres activitats empresarials».
Passada la ronda de presentacions, en què cada empresa va explicar l’estadi en què es troben i els càlculs de la petjada de carboni, i van apuntar els grans reptes a què fan front, va celebrar-se una dinàmica de treball en què van discutir-se els reptes aigües amunt, al nucli de l’activitat, i aigües avall, i que van dinamitzar, respectivament, Marcel Mesado, Júlia Gassol i Pau Campos, responsables de projectes de l’àrea de Mètriques circulars d’inèdit.
Els reptes aigües amunt
La principal dificultat que va posar-se sobre la taula va ser la de traccionar els proveïdors, perquè hi intervenen casuístiques com que, quan són molt grans, «no tenim capacitat de tracció i no coneixem els seus avenços en descarbonització i reducció de la seva petjada amb dades fiables», i quan són petits, no tenen la capacitat per calcular-les. A això cal afegir-hi, per una banda, que es desconeix si són càlculs fiables i no, i, per l’altra, el repte d’involucrar tota l’organització a l’hora de traccionar els proveïdors, perquè «no sempre els objectius dels departaments de compres s’alineen amb els de sostenibilitat».
Sobre aquest punt, el director de Desenvolupament de negoci d’inèdit, Carles Gasol, va alertar de la necessitat urgent d’una base de dades de factors d’impacte d’àmbit estatal davant del tsunami legislatiu en matèria de sostenibilitat.
Els reptes al nucli de l’activitat
El debat va girar al voltant de les instal·lacions energètiques i el transport. «Tant en el passat com en el present, les empreses han treballat molt en el canvi d’instal·lacions ―per exemple, el canvi de gas natural per calderes de biomassa―, i el repte actual són les instal·lacions solars». Pel que fa a la mobilitat dels treballadors, són moltes les empreses que estudien com es desplacen els treballadors i busquen com incentivar canvis cap a models més sostenibles, sigui per exemple amb el carsharing o les ajudes per finançar vehicles híbrids i elèctrics, així com amb el foment del teletreball. Quant als desplaçaments, un dels reptes segueixen sent els viatges de negoci, perquè no acostuma a haver-hi unes polítiques estàndard en aquest àmbit.
Altres aspectes que també caldrà continuar treballant són els desplaçaments tant dels equips com la logística, «uns dels temes més complexos», i que «cal buscar fórmules imaginatives per connectar la gent de forma més propera i àgil i buscar algun canvi en les relacions que es generen amb els nostres clients».
Com a reflexions de tancament en aquest punt, el director de Desenvolupament de negoci d’inèdit va apuntar que «allargar la vida útil dels productes o amortitzar molt més els usos dels materials seran clau per descarbonitzar les empreses europees». Gasol va comentar que, «després d’anys de treballar l’eficiència energètica, ens hem adonat que per descarbonitzar les nostres economies i incrementar la nostra resiliència, els materials també són valuosos i cal fer-los perdurar en les nostres economies».
Els reptes aigües avall
En aquest bloc, va posar-se de manifest que moltes empreses treballen en l’àmbit de la logística i el transport de productes per optimitzar les rutes i fer-les el màxim d’eficients. També va mencionar-se la introducció de models d’envasos retornables, en què el comportament dels clients ―si retornen o no les ampolles, per exemple― és una de les principals limitacions. En aquest sentit, va insistir-se que, aigües avall, incidir en el comportament i la mentalitat dels clients és clau. Això passa per comunicar quins són els valors l’empresa, quins clients volem atreure i comunicar què estem fent perquè la gent en sigui conscient.
Sobre això darrer, Gasol va reflexionar: «Temps enrere, quan sentíem algú en una conferència que deia que cal conscienciar la ciutadania, això ens generava un esglai. I les empreses què? Al cap del temps, però, hem vist que la inèrcia del consum fàcil és molt forta. Com la trenquem? Ara per ara, només s’imputen obligacions a les empreses, i no al consumidor final.»