Algunes reflexions del #CONAMA24: De l’ecodisseny, a la governança a l’empresa i la CSRD
inèdit participa en una nova edició del Congreso Nacional de Medio Ambiente. Les responsables de projectes Sofía Garín Martínez i Adriana Sanz Mirabal ens en resumeixen alguns punts clau.
En una entrevista al dissenyador nord-americà Charles Eames, li van preguntar: «Quins són els límits del disseny?». Ell va respondre: «Quins són els límits dels problemes?». A aquesta cita va fer-hi esment Pedro Sáez, fundador i dissenyador estratègic de Monnou, en l’obertura de la sessió tècnica sobre ecodisseny del Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA), el 4 de desembre. En aquesta sessió va parlar-se, precisament, de trencar els límits a través de la innovació tant en els productes com en els serveis, en especial en la primera part, que va consistir en una taula de diàleg sobre el nou Reglament d’Ecodisseny.
Durant la sessió tècnica van donar-se a conèixer els guanyadors del V Concurs d’Ecodisseny, de què Sofía Garín Martínez, responsable de projectes d’inèdit, va ser membre del jurat.
Resumim, de la mà de Garín, els punts clau d’aquesta sessió tècnica i sobre els premis, i més avall recollim les reflexions de les dues taules rodones a què va assistir la també responsable de projectes d’inèdit Adriana Sanz Mirabal, i que van versar sobre consum responsable i reporting a l’empresa.
Una taula de diàleg sobre el nou Reglament d’Ecodisseny
La sessió va incloure, per una banda, una taula de diàleg amb les intervencions de Sara Aguado Saiz, tècnica de projectes en economia circular de l’IHOBE; Aloia López Ferro, advocada de Terraqui; Juan Carlos Alonso, project manager de 23 de setembre, i Aitor Aragón Basabe, responsable de sostenibilitat en la construcció i BIM de l’Associació Espanyola de Normalització (UNE). Va moderar-la María Fernández Peral, tècnica de gestió ambiental d’empreses de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz.
Alguns dels temes que van exposar-s’hi són:
- – La falta de concreció quant a la legislació i, en especial, respecte el Passaport Digital de Producte, i els reptes que comportarà la interpretació de la nova normativa.
- – Amb les noves definicions de termes com reparació i remanufactura, s’obre la possibilitat a establir nous serveis d’ecodisseny.
- – Un repte important serà el de la vigilància: Com es vetllarà pel compliment de la normativa?
- – Caldria mesurar l’impacte de la petjada digital a l’abast tres. Sovint, s’obvien els impactes ambientals que venen de la mà de la digitalització, com són el consum massiu en indústries com la moda o les devolucions gratuïtes via els marketplaces.
Els premiats en el V Concurs d’Ecodisseny
Els dissenys del Grupo Lantero, i els de Latxa Basque Wool Fabrics van ser els premiats pel jurat en la categoria de grans empreses i en la categoria de pimes i autònoms, respectivament. Els premis del públic van recaure en la Fundació ECOLUM, en la categoria de grans empreses, i A&B Lab, en la categoria de pimes i autònoms.
La innovació del Grupo Lantero és un envàs monomaterial que pot obrir-se i tancar-se i està fet de PET en un 100%. Com que ofereix un sistema de tancament hermètic reutilitzable, permet allargar la vida útil dels aliments i reduir, així, el malbaratament alimentari.
En el projecte de Latxa Basque Wool Fabrics es revaloritza la llana de l’ovella Latxa, autòctona del País Basc. Anualment, prop de 700 tones de llana es converteixen en teixits, peces de roba i objectes de disseny sostenible. El projecte contribueix al desenvolupament econòmic local i a la preservació del patrimoni cultural basc, i també aborda problemàtiques ambientals com la gestió de residus i la protecció de la biodiversitat.
Per una altra banda, el projecte de la Fundació ECOLUM connecta fabricants d’aparells elèctrics i electrònics amb plantes de tractament de residus. Això permet que els productors adaptin els seus dissenys per optimitzar la reciclabilitat dels seus productes i la recuperació de materials crítics.
L’altre projecte guardonat amb el premi del públic és la gamma de detergents FastBio d’A&B Laboratorios de Biotecnología. Combinen la química verda i la tecnologia enzimàtica per eliminar substàncies perilloses i optimitzar la biodegradabilitat, i es presenten en un format superconcentrat, per la qual cosa es redueix la quantitat d’envasos i es minimitza el consum energètic en tota la cadena de valor.
Tendències d’ecodisseny a les grans empreses vs. les pimes
La responsable de projectes d’inèdit Sofía Garín Martínez destaca que, en el cas de la categoria de grans empreses, tot i que s’observa cada cop més una visió global de l’ecodisseny, encara es posa molt el focus en l’origen dels materials i la seva reciclabilitat. «És fonamental pensar en la fase d’ús», afirma Garín. D’entre els projectes presentats, alguns sí que s’hi van centrar, explica l’experta: és el cas de la solució d’envasat del Grupo Lantero, que allarga la vida útil dels aliments; la d’uns pneumàtics de Michelin amb una vida més llarga, o el projecte d’ECOLUM.
Quant a les petites empreses, Garín en destaca «l’impacte en el territori i en la innovació», i el fet que tot i tenir menys recursos que empreses més grans, «són més àgils a l’hora d’innovar». Per a la responsable de projectes d’inèdit, «a diferència de les grans empreses, entenen l’ecodisseny des d’una visió global; ja neixen amb la visió i la missió de generar un impacte positiu en els àmbits social i ambiental».
Més enllà de l’ecodisseny: altres reflexions del #CONAMA24
Adriana Sanz Mirabal, responsable de projectes d’inèdit, va assistir a dues taules rodones: «Innovación en economia circular. Estrategias para conservar el valor y fomento del consumo responsable», i «Estándares y marcos de reporte de sostenibilidad y ASG».
De la primera, n’extreu les següents reflexions:
- – Els consumidors tenen moltes vegades una mirada a curt termini sobre el preu dels productes. La realitat, però, és que els productes barats i poc sostenibles surten cars, i els sostenibles surten, a mig i llarg termini, més ben parats. Directives com la relativa al dret a reparar volen canviar aquestes inèrcies.
- – Vendre qualitat és una bona manera de començar a vendre sostenibilitat. La durabilitat dels productes i el seu potencial de reparació són clau.
- – L’excés d’informació es tradueix en desinformació. La majoria dels consumidors no saben distingir amb certesa un producte sostenible d’un que no ho és. La Comissió Europea intenta posar-hi remei a través de diferents directives i instruments ―la Directiva green claims, o el Passaport de Digital de Producte, per exemple.
Sobre la segona:
- – Les imposicions en matèria de reporting han forçat que els departaments de les organitzacions comencin a comunicar-se millor.
- – La CSRD és una directiva de gestió que obligarà a crear un sistema de governança en matèria de sostenibilitat i a desenvolupar una bona sistemàtica de recol·lecció de dades.
- – La Direcció i el Departament de Finances han de ser part activa dels processos estratègics de l’empresa en matèria de sostenibilitat.
- – El reporting pel reporting no té cap interès. La CSRD i la doble materialitat haurien de poder impulsar la identificació de reptes i oportunitats estratègiques que donin peu a l’activació de projectes.