A partir de l’1 de gener del 2025, els comerços minoristes amb una superfície de més de 300 metres quadrats hauran d’oferir almenys quatre referències de begudes en envàs reutilitzable i hauran de participar en els sistemes de dipòsit, devolució i retorn. Així ho estableix el Reial decret 1055/2022, de 27 de desembre, d’envasos i residus d’envasos. Perquè això sigui una realitat, caldrà que, d’aquí a llavors, hagin dissenyat un sistema de retorn en què es contemplin tots els agents necessaris i els passos a seguir per garantir que el sistema funcioni: des de la devolució per part de l’usuari final a la posada d’aquell envàs al mercat, aquest s’ha d’haver recollit, emmagatzemat, rentat, omplert de nou, i distribuït altra vegada al punt de venda.

El nombre de referències de begudes presentades en un envàs retornable dependrà de la superfície de l’establiment:

– Almenys quatre referències, en els d’entre 300 i fins a 1.000 metres quadrats de superfície.

• – Un mínim de cinc referències, aquells amb una superfície d’entre 1.000 i fins a 2.500 metres quadrats.
• – Com a mínim set, els establiments de més de 2.500 metres quadrats.

A més, a partir de l’1 de gener del 2027, tots els establiments minoristes hauran d’incloure com a mínim una referència de beguda en envàs reutilitzable, i aquells amb una superfície comercial d’entre 120 i 300 metres quadrats, almenys tres referències.

Pel que fa al canal horeca (hostaleria, restauració i càtering), el Reial decret estableix que les begudes hauran d’estar majoritàriament en envasos reutilitzables, perquè el 2035, el 50% de les aigües, el 80% de les begudes refrescants i el 90% de les cerveses consumides hauran d’estar en sistemes de reutilització.

Què més diu el Reial decret d’envasos i residus d’envasos?

Els comerços minoristes hauran de participar en els sistemes de dipòsit, devolució i retorn, per la qual cosa hauran de col·laborar amb productors de begudes per afegir alguna referència reutilitzable als seus lineals i dissenyar un sistema de retorn al seu establiment. Per altra banda, tant els comerciants com els distribuïdors estaran obligats a acceptar la devolució i el retorn per part dels consumidors o usuaris dels envasos utilitzats d’aquells productes que comercialitzin en els seus establiments, encara que no els hagin venut ells directament.

Quant als productors que introdueixin envasos reutilitzables al mercat, la Llei estableix que hauran de cobrar als seus clients una quantitat per a cada envàs en concepte de dipòsit; també, que hauran d’acceptar la devolució o retorn dels envasos utilitzats, i només d’aquells envasos que ells hagin introduït al mercat.

Dissenyar un sistema de dipòsit, devolució i retorn

Un sistema de dipòsit, devolució i retorn és un sistema pel qual els consumidors que adquireixen un producte paguen una quantitat addicional de diners ―un dipòsit― que és reemborsada quan es retorna l’envàs a un punt de recollida. Per posar-lo en marxa cal, per una banda, que totes les parts interessades estiguin alineades per dissenyar un sistema efectiu, i, per l’altra, conèixer com funcionen aquesta mena de sistemes per poder dissenyar l’envasat i la logística i establir les aliances necessàries amb els agents clau.

Els beneficis de reutilitzar els envasos

Segons la Fundació Ellen MacArthur, és urgent que la reutilització dels envasos es produeixi a gran escala. Els beneficis són un estalvi de fins al 69% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de fins al 76% d’aigua i materials. A Catalunya, el projecte pilot reWINE, en què va participar inèdit, va concloure que la reutilització d’ampolles en el sector vitivinícola català podria reduir un 28% la petjada de carboni del sector vitivinícola.

Els tres eixos impulsors clau per explotar al màxim el potencial dels sistemes de retorn són: una infraestructura a escala i compartida, que permetrà que els models de dipòsit, devolució i retorn s’adoptin més fàcilment perquè els clients no hauran de separar el packaging ni interactuar amb diferents sistemes; estandarditzar el packaging i el pooling d’envasos i embalatges ―harmonitzar-ne el disseny a través d’un envàs únic― i aconseguir unes taxes de retorn altes, que s’aconseguiran incentivant el retorn i fent que l’experiència del retorn sigui fluïda.

A això cal afegir-hi l’incentiu econòmic de reutilitzar. L’augment del preu del vidre és una realitat. El preu unitari de les ampolles de vi s’ha incrementat un 45-60% entre els anys 2019 i 2022, i s’estima que aquest increment en el preu seguirà creixent exponencialment els anys 2023 i 2024. En contrapartida, en un context de recollida regional ―a una distància màxima de 100–150 km― el cost del sistema de logística i rentat de les ampolles retornables és molt similar o inferior al cost del vidre d’una ampolla nova. A la llarga, el cost del retorn serà sempre inferior al d’una nova ampolla, per la qual cosa retornar també ha de ser econòmicament avantatjós.