«Érem uns xavals amb un PowerPoint.» Així és com descriu Jordi Oliver, director executiu d’inèdit, els inicis de l’empresa, al març del 2009. Quinze anys després d’aquell PowerPoint, inèdit compta amb un equip de 35 persones, executa 150 projectes a l’any i el 2024 preveu facturar 2,2 milions d’euros acompanyant empreses i administracions en la transformació cap a un sistema de producció i consum més sostenible. «Som els de l’acció, els de la transformació», assenyala Oliver. «No som aquí per fer qualsevol projecte; volem clients que aprofitin les nostres hores per reduir l’impacte ambiental, les emissions, els residus; volem deixar un llegat.»

En aquest temps, el context ambiental ha canviat molt. inèdit, també. «Els problemes que al 2009 ens deien els científics que arribarien, ja han arribat. El sentit d’urgència s’ha accentuat; i s’han accentuat la normativa i l’oportunitat; la ciutadania està més conscienciada, hi ha més demanda», explica el director executiu. En aquella època, «canviar una empresa era una quimera», i això feia que el focus del treball fos el producte; com millorar-lo i fer-lo ambientalment més correcte. Ara, en canvi, «parlem sobretot del negoci: de com produïm, de com consumim, de com ens relacionem amb el consumidor. És molt més ampli, molt més complex, i permet una transformació molt més profunda i necessària».

Els quinze anys d’història d’inèdit són un bon pretext per repassar-ne els inicis, conèixer els aprenentatges fets en aquest temps i apuntar-ne les línies futures.

Els orígens: picar pedra

Aquells xavals amb un PowerPoint eren, a més d’Oliver, Carles Gasol, Raul Garcia, Ramon Farreny i Julia Martínez, que actualment treballen a inèdit i en constitueixen l’equip directiu. S’havien conegut uns anys abans a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), on havien cursat els estudis de doctorat dins del grup de recerca Sostenipra, sota la supervisió de pioners de l’ecodisseny, l’ecologia industrial i l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), com Joan Rieradevall o Xavier Gabarrell, entre d’altres.

En total, els socis fundadors de l’empresa van ser onze, tots vinculats a l’ICTA: a banda d’ells cinc, tres professors ―Gabarrell, Rieradevall i Louis Lemkow― i els doctorands Jesús Boschmonart, Laura Talens i Neus Puy. «Va ser un procés de gestació molt llarg i compartit on quedava clar que, tot i haver-hi uns professors que ens recolzaven, els que el lideràvem havíem de ser els doctorands», explica Oliver.

Inèdit va ser la primera spin-off ambiental de la UAB. Van començar oferint el que sabien fer: mètriques, anàlisi de cicle de vida i ecodisseny. «Ens pensàvem que el camí seria molt pla, però no se’ns entenia», relata Raul Garcia. «Vam haver de donar una volta al servei, no podíem fer el mateix que a l’acadèmia, havíem d’oferir el que realment és important per a les empreses, que és tenir informació per prendre decisions», afegeix. En aquest sentit, una millora molt bàsica però efectiva que van introduir va ser posar els resultats al primer capítol dels informes, la qual cosa, apunta Garcia, «implicava posar en valor el resultat, més que el mètode».

I com va engegar el projecte? De mica en mica, i «picant molta pedra», van detectar les empreses amb més interès i més nínxol, assenyala Carles Gasol, que també apunta a «l’impuls que han suposat palanques com la legislativa, sense la qual no seríem tanta gent com som ara».

De científics a emprenedors

Deixar l’acadèmia i esdevenir emprenedors és un repte que no es fàcil. Per a Gasol, «hi ha la tracció, però no la formació». És a dir, «els parcs de recerca i les institucions que impulsen l’emprenedoria la fomenten, però topen amb gent que no està formada per a això, i és aquí on hi ha pors, temors i inseguretats». El director de Desenvolupament de negoci té clar que els que s’atreveixen a fer-ho és perquè tenen altres inputs que els fan llançar-se al negoci. Per exemple, en el cas d’inèdit, va ser el suport del grup de recerca Sostenipra, l’experiència prèvia de l’equip en entitats del tercer sector o en empreses familiars, i, sobretot, «l’oportunitat de liderar un projecte propi on semblava que hi hauria recorregut i demanda en el futur», apunta.

Sigui com sigui, «el coneixement científic s’ha d’embolcallar de molt més: de la gestió de les persones i els equips, de les vendes, de saber comunicar…, i això no t’ha explicat mai ningú com fer-ho», diu Oliver, i tots coincideixen amb Ramon Farreny que, en aquest procés, la clau és «aprendre sobre la marxa i tirant endavant».

El secret d’inèdit

Moltes bandes de música no sobreviuen ni al primer disc, però el nucli dur d’inèdit segueix intacte quinze anys després d’haver-se fundat. Quin n’és el secret? Per a Julia Martínez: «Ens complementem molt bé perquè sabem valorar i confiar en cadascun allò que sabem que fa bé; per mi, és un tema de confiança.» La base de la confiança de què parla Martínez ja va forjar-se a la Universitat, i Farreny ho explica molt bé: «No és el mateix un enamorament sobtat en el que te’n vas a viure amb una persona que no coneixes, que muntar una empresa amb un grup amb el que has estat tres o quatre anys exposant-te a diferents situacions». Per a aquest soci d’inèdit, a aquesta confiança cal afegir-hi que «venir de fer una tesi doctoral, en què treballes molt per pocs diners, ens ha fet ser molt resilients».

«Per mi, el secret és que creiem molt en el que fem», afirma Garcia. També, la implicació de l’equip en un projecte que «tothom se sent seu» i que fa que «s’hi deixi la pell», en paraules de Gasol. En aquesta línia, per a Oliver la clau és «el fet d’estar en un projecte singular que és el teu, i que l’estàs construint, i que fa que vulguis continuar i que, si hi ha cap dificultat, la vulguis superar».

«Serem el que vulguem ser»

En preguntar als cinc socis directors com serà inèdit en el futur, tots responen unànimement: «Serem el que vulguem ser». Farreny és el que més s’esplaia en la resposta: «Volem poder viure fent alguna cosa que ens ompli i que generi impacte positiu, i el nostre repte és seguir generant impacte adaptant-nos a les necessitats del mercat; i si al mercat hi ha demandes que no generin impacte positiu, no les farem. El nostre repte és trobar el camí que ens permeti progressar i evolucionar mantenint-nos fidels a la nostra idea general, que és fer les coses pel bé comú». A això, Martínez afegeix: «I fer-les bé i cuidant l’equip.»