Només el 16% dels crèdits de carboni emesos fins a l’actualitat representen una reducció real de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. És el principal resultat d’una recerca publicada a Nature, en què s’han analitzat l’equivalent a prop de 1.000 milions de tones de CO₂ equivalents de crèdits de carboni emesos fins a data d’avui, una xifra que representa el 20% del total de crèdits emesos. Els crèdits de carboni són permisos o certificats que permeten a qui els compra compensar les seves emissions invertint en projectes que, suposadament, mitiguen el canvi climàtic, com poden ser projectes de protecció dels boscos o d’energia renovable. Els compren governs, empreses, ONGs i particulars als mercats voluntaris per assolir objectius voluntaris, i també els compren governs i organitzacions internacionals per assolir els seus objectius de l’Acord de París.

Els mercats de carboni juguen un paper important en les estratègies climàtiques d’empreses i governs, i es preveu que se n’incrementarà significativament la demanda en les pròximes dècades. Per això, si es vol que contribueixin de manera significativa a mitigar el canvi climàtic, hauran de fer-se «reformes fonamentals» als mecanismes de crèdits de carboni, segons els autors de l’article.

En la recerca, van sintetitzar-se estudis que utilitzen mètodes experimentals o d’observació rigorosos; en total, la mostra la van constituir catorze estudis sobre 2.346 projectes de mitigació de carboni i 51 estudis que investiguen intervencions similars sobre el terreny sense emetre crèdits de carboni.

L’avaluació «documenta problemes substancials i sistèmics en tots els tipus de projectes», entre d’altres motius perquè molts desenvolupadors de projectes opten per dades que els són favorables o fan suposicions poc realistes. Altres metodologies fan servir dades desactualitzades o enfocaments metodològics que «no són apropiats».

També s’ha vist que hi ha una heterogeneïtat «substancial» entre totes les tipologies de projecte i les metodologies, i s’hi suggereix que els estàndards i les metodologies per quantificar les reduccions d’emissions «han de millorar considerablement», en especial reduint la flexibilitat dels desenvolupadors de projectes a l’hora de fer assumpcions metodològiques per maximitzar la generació de crèdits d’emissions i fent servir suposicions conservadores i dades basades en les últimes evidències científiques.

La compensació, una eina per al rentat verd

«La compensació serà necessària, i es pot fer bé, però fins ara s’ha fet servir sobretot com una eina de greenwashing», afirma Jordi Oliver Solà, director executiu d’inèdit. «És més fàcil, ràpid i econòmic pagar crèdits de carboni que actuar en la pròpia descarbonització, i això fa que es perverteixi l’ordre de ‘calcular, reduir i compensar’, que molt sovint acaba sent ‘calcular ràpid i barat, compensar i comunicar’», afegeix. Ara bé, tal com apunta Oliver, la bona notícia és que, si més no «en els projectes en què treballa inèdit, s’observa un canvi en les preferències de les corporacions, que cada cop més prioritzen la reducció directa d’emissions en lloc de confiar en les compensacions de carboni».

Fotografia: Un projecte de reforestació a Indonèsia. Autor: James Anderson, World Resources Institute. Fotografia amb llicència CC BY-NC-SA 2.0