La publicació MEÆTPACK, estudi de packaging sostenible del sector carni i de la proteïna alternativa aclareix conceptes tècnics relacionats amb el packaging, detalla quines normatives l’afecten i proporciona un seguit de criteris i aspectes a tenir en compte a l’hora de seleccionar els materials per a l’envasat en funció del seu impacte ambiental. També presenta un llistat d’estratègies d’ecodisseny per als envasos i bones pràctiques d’empreses del sector. És el resultat tangible del projecte MEÆTPACK, liderat pel Packaging Cluster i INNOVACC Clúster de la Carn i la Proteïna Alternativa; inèdit n’ha desenvolupat la part tècnica, i l’ha finançat l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) a través de la convocatòria de Projectes de foment de l’economia circular.

La Guia pot descarregar-se des d’aquesta pàgina.

La presentació de la guia MEÆTPACK va ser l’11 de desembre a la seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Monells (Girona), en una jornada que va incloure una dinàmica de generació de projectes i la presentació, per part de l’IRTA, dels seus projectes en l’àmbit del packaging sostenible per al sector carni. Al final de la jornada, els assistents van visitar les instal·lacions del centre d’investigació.

Tendències principals i legislatives en packaging per al sector

La Guia recull les principals tendències en l’àmbit d’envasat aplicables al sector carni i de la proteïna alternativa:

• – Quant als materials, destaca l’ús d’estructures monomaterials i reciclables; pel que fa al seu origen, destaquen la introducció de materials d’origen reciclat i l’augment del percentatge de material d’origen reciclat.
• – En relació amb l’etiquetat, la tendència és fer servir adhesius solubles que faciliten la reciclabilitat de l’envàs, reduir l’ús de tintes (menys d’un 10%) i utilitzar tintes a base d’aigua i solubles.
• – La necessitat d’una visió holística per entendre els sistemes de selecció d’envasos així com els sistemes de reciclatge i poder arribar a acords sectorials amb l’objectiu de generar una massa crítica que permeti als recicladors obtenir material reciclat de qualitat.
• – Sobre el pes de l’envasat, la tendència és reduir l’espessor i els micratges, i controlar la ràtio del pes del producte respecte el pes de l’envàs perquè l’envàs pesi cada cop menys respecte el producte alimentari a envasar.
• – Per altra banda, s’observa un augment de les avaluacions ambientals tant d’organització com de producte, així com de les certificacions de productes associades al packaging, especialment respecte al seu origen i la seva gestió final (reciclabilitat i compostabilitat).

Des del punt de vista de les novetats legislatives, a la Guia es destaca que, a partir del 2030, tots els envasos hauran de ser reciclables o reutilitzables. Així doncs, per exemple, les unitats monodosi hauran de ser compostables i els envasos multicapa ―que són la majoria dels envasos flexibles― hauran de trobar solucions monomaterials i reciclables.

Per altra banda,  si dels envasos no se’n pot reciclar almenys el 70%, es consideraran no reciclables. També  s’haurà d’incloure un contingut mínim de material reciclat en els envasos de plàstic, i serà obligat etiquetar el contenidor de destí de l’envàs. A tot això, caldrà que els canvis que afectin l’envàs no perjudiquin la vida útil del contingut, que es preservi la seguretat alimentària i s’eviti el malbaratament alimentari.

Amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya.