«El creixement s’ha de desacoblar del consum de recursos, i això implica un canvi de valors i que les empreses hagin de redissenyar la manera com utilitzen els seus materials i el seu model de negoci». Amb afirmacions com aquesta obria Àngel Castiñeira, doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació i director de la Càtedra Lideratges i Sostenibilitat d’Esade, el II Congrés Catalunya Circular, que va celebrar-se els dies 11 i 12 de juny, i va aplegar 400 persones. El Congrés va consistir en dues jornades, una primera a la Facultat d’INEFC a Barcelona, i la segona en visites tècniques en diverses empreses de la província de Barcelona.

La ponència de Castiñeira aportava l’apunt filosòfic a un matí en què van donar-se a conèixer casos d’èxit de models de negoci circulars i en què va reflexionar-se sobre el paper de les diverses Administracions en l’impuls cap a la circularitat.

Quatre models de negoci circulars

En una primera taula rodona moderada per Alba Cabañas, vicepresidenta del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), van presentar-se els casos de quatre empreses que han apostat per nous models de negoci circulars enfocats a allargar la vida útil dels productes i a reduir els residus.

Per una banda, el model basat en la servitització de Safechem, que a més de subministrar productes químics, ofereix un servei complet per a una neteja de peces segura i sostenible, i que va donar a conèixer Iñaki Barrenchea, director comercial de l’empresa.

Per una altra, el model de recondicionament d’Iberital, que va llançar al mercat la primera cafetera professional de caràcter modular, la Iberital Anew, i que va presentar la directora general de l’empresa, Aurora Farré, que en el seu parlament va revelar el leitmotiv del projecte: «No anem a oferir màquines de segona mà, sinó màquines de segona vida». I no el va compartir amb l’audiència perquè sí, sinó per apuntar la necessitat de canviar el relat perquè, «si parlem d’un producte de segona mà, el devaluem». «El nostre objectiu és que els clients se sentin tan orgullosos de tenir aquest producte que vulguin pagar tant o més per tenir-lo que per a un producte nou», va dir.

Tot seguit, Oriol Segarra, fundador i CEO de Bumerang, que ofereix envasos reutilitzables per a menjar i begudes per emportar a diversos serveis de restauració, des de grans operadors de càtering fins a petites cafeteries.

Per acabar, Alba Obiols, vicepresidenta de sostenibilitat de Kave Home, va donar a conèixer el projecte de preparació per a la reutilització dels seus productes i de la posada en marxa d’un outlet amb productes de segona vida recondicionats per ells mateixos. Obiols va insistir en com d’important és la percepció del client i va alertar del risc de caure en el greenwashing, per la qual cosa «calen certificats per part d’organismes independents».

La governança de l’economia circular, des de diferents escales territorials

La segona taula rodona va tractar sobre la governança de l’economia circular  des de diferents escales territorials. A escala europea, Françoise Bonnet, secretària general de l’ACR+, va destacar tres aspectes clau per impulsar l’economia circular: la inclusió de l’aspecte social per una transició justa, la incorporació de criteris sostenibles en la contractació i compra pública i la descarbonització.

L’encarregat d’abordar la qüestió des de la perspectiva autonòmica va ser José María Fernández Alcalá, director d’Economia Circular de l’ihobe, va centrar la seva intervenció en l’aplicació de la governabilitat en economia circular en el País Basc. Per a Fernández Alcalá, «la col·laboració publicoprivada és fonamental, i se’n parla molt, però s’ha de traslladar a la realitat». En el cas del País Basc, això s’ha traduït en l’establiment de línies de col·laboració amb grans empreses, s’han creat línies de finançament per a les pimes i s’han creat col·laboracions amb les universitats públiques i privades i els centres de formació professional perquè «hi ha d’haver persones preparades per liderar aquesta transformació». En aquest camí, per al responsable de l’ihobe, «les administracions han d’adoptar una actitud de lideratge i generar confiança entre tots els agents per treballar per un repte compartit i que marcarà el futur».

Per  a Víctor Falguera, director del Bio Hub de Catalunya, «la vocació de lideratge de l’administració hi ha de ser, però el canvi l’han de fer les empreses». En aquesta mateixa línia, David Bote, alcalde de Mataró, que va apuntar breument l’estratègia Mataró Circular 2030, i va afirmar que «el paper de l’administració és liderar, és acompanyar, assenyalar un camí, i alinear totes les estratègies; si som capaços d’alinear les diferents estratègies i tenir uns horitzons compartits, el resultat és més productiu».

Va moderar la taula rodona Mireia Cañellas, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.

Durant el matí es va comptar, també, amb les intervencions d’Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, i Joan Romero i Circuns, director executiu de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), que van presentar les noves iniciatives i polítiques públiques que implementa l’Administració catalana per impulsar la circularitat, com és el cas del Full de Ruta per a l’Economia Circular de Catalunya (FRECC). Els dos van incidir en la importància d’avançar cap a una economia competitiva, digitalitzada i sostenible, que tingui un impacte positiu.

Per la tarda, sessions temàtiques paral·leles

La tarda del dia 11 va dedicar-se a quatre sessions temàtiques paral·leles per a quatre sectors diferents: residus, tèxtil i moda, construcció i envasos i embalatges. inèdit va participar en aquesta quarta sessió de la mà de Sofía Garín, responsable de projectes, que va parlar de les estratègies d’ecodisseny per als envasos i embalatges i, més tard, en la tanda de pitches de projectes presentant-hi el Meatpack, liderat pel Packaging Cluster i INNOVACC, i de què inèdit desenvolupa la part tècnica.

Visites tècniques in situ

L’endemà, 12 de juny, van celebrar-se quatre visites tècniques en diverses localitats de la província de Barcelona per conèixer casos d’èxit al voltant del disseny circular i els models de negoci per allargar la vida útil dels productes, l’optimització de processos industrials a través de la innovació i la col·laboració, les solucions avançades per millorar el reciclatge, la recuperació i la valorització de materials i, finalment, una visita per conèixer casos pràctics sobre la lluita contra el malbaratament alimentari en col·laboració amb entitats de l’economia social i solidària.

inèdit va formar part de la coordinació tècnica de la Comissió organitzadora del Congrés, i va ser-hi present amb la representació d’una part de l’equip directiu i tècnic.