Espanya té un milió d’hectàrees de vinya ―el 13% de la superfície de vinya del món―, és el tercer productor de vi del món i el que més n’exporta, i genera el 2,2% del Valor Afegit Brut (VAB) del país, segons dades del 2021 de la Federación Española del Vino. A Catalunya, la vinya ocupa 56.000 hectàrees i genera un volum de negoci proper als 1.200M€, el que el situa en el quart lloc en el pòdium del sector agroalimentari. Conscient dels impactes del canvi climàtic tant en la vinya com en la qualitat del vi, el sector vitivinícola fa anys que inverteix grans esforços per adaptar-se al canvi climàtic ―per exemple, cultivant en latituds més altes, buscant raïm més adaptat a la sequera o aplicant tècniques agronòmiques pensades per mantenir la humitat del sòl. Però no només això. Atenent a la demanda d’uns consumidors cada cop més conscienciats ambientalment, el sector vitivinícola també ha apostat fort per reduir la seva petjada de carboni i per aplicar criteris d’ecodisseny i economia circular en els seus processos productius.

En aquest sentit, si hi ha algun celler pioner en la quantificació de la seva petjada de carboni i en la seva descarbonització, és el de la Família Torres, amb què ha col·laborat inèdit. Sota la premissa «Com més cuidem la terra, més bons són els nostres vins», el celler va intensificar l’any 2008 el seu compromís ambiental creant un programa per reduir la seva petjada de carboni (GEH), adaptar-se al nou escenari climàtic i conscienciar tant el sector com la societat. Un dels fruits d’aquest compromís és l’aliança, el 2019, amb el celler californià Jackson Family Wines per constituir International Wineries for Climate Action (IWCA), un grup de treball col·laboratiu que actualment aplega 45 bodegues d’arreu del món compromeses amb reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’objectiu que es planteja l’IWCA és treballar conjuntament per descarbonitzar el sector vitivinícola a través d’aplicar solucions directes que evitin adquirir crèdits de compensació de carboni, i assolir, l’any 2050, les zero emissions netes ―és a dir, amb estratègies per reduir les emissions de GEH i per captar-ne de l’atmosfera, de manera que el balanç final sigui zero.

La sostenibilitat, «un avantatge competitiu»

Una d’aquestes bodegues és Herència Altés, un celler familiar de la Terra Alta dedicat al cultiu de la vinya i a elaborar vins ecològics, i que ha tingut, des de sempre, la sostenibilitat com un dels seus pilars. Herència Altés va decidir formar part de la IWCA per posicionar-se com a referent en el camí cap a la sostenibilitat del sector, partint del convenciment que li aportaria «un avantatge competitiu» perquè, «cada vegada més, el mercat buscarà productes i productors que compleixin amb una trajectòria estricta de descarbonització», en paraules del copropietari del celler, Rafael De Haan. El 2023, el celler va passar a ser membre de la IWCA, la qual cosa els compromet a complir amb la iniciativa «Race to Zero» de les Nacions Unides, que planteja com a fita reduir les seves emissions en un 50% el 2030 i fins a zero el 2050.

En aquest camí, i gràcies al finançament dels cupons proACCIÓ Green, inèdit va acompanyar Herència Altés calculant-los la petjada de carboni i identificant les principals fonts d’emissió del celler i establint mesures per reduir-les; també va ajudar-los a calcular el potencial de reducció de les mesures definides i en el procés d’adhesió i reporting a l’IWCA. Entre les accions que va incloure el pla de descarbonització hi ha ampliar la superfície de plaques solars, col·locar noves bateries de liti per emmagatzemar la llum solar i evitar el consum de dièsel o reduir el pes de les ampolles en un 30% ―que redueix l’impacte de l’obtenció de les matèries primeres i la fabricació, així com els del transport i de la gestió dels residus. El càlcul de la petjada de carboni va revelar que prop del 92% de les emissions del celler provenien d’activitats indirectes com poden ser l’adquisició i l’ús de productes i serveis a tercers, o les emissions del transport. És per això que una de les accions fonamentals és seleccionar proveïdors alineats amb la iniciativa «Race to Zero» de les Nacions Unides.

Els proveïdors, el motor del canvi

És habitual que les emissions indirectes suposin el gruix de les emissions en qualsevol càlcul de la petjada de carboni d’una organització. Així, incidir sobre els proveïdors no només és necessari per assolir els objectius de descarbonització, sinó que fa una funció de tracció en el sentit que motiva els potencials proveïdors a emprendre el mateix camí si volen seguir essent competitius. «Quan el 60, el 70 o el 80% de la petjada de carboni ve dels proveïdors, cal gestionar la relació amb els proveïdors», explica Jordi Oliver, director executiu d’inèdit. Així, en la presa de decisions en la relació amb proveïdors, «a més d’incorporar-hi aspectes com el preu o la qualitat, s’hi incorporarà el factor petjada de carboni», afegeix, per la qual cosa el resultat és un camí cap a la descarbonització «més compartit».

En això, un cop més, la Família Torres ha estat pionera al nostre país. El 2015, el president de la companyia va demanar als principals proveïdors de vidre, cartró, paper, suro, alumini i destil·lat que calculessin la seva petjada de carboni i establissin un pla per fer més eficients els processos i per incorporar l’ecodisseny en els envasos i embalatges.

Envasos: ecodisseny i reutilització

Quant als envasos, una mesura per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle és reduir el pes de les ampolles de vidre, tal com ja s’ha apuntat anteriorment. Ara bé, es pot anar molt més enllà i incorporar criteris d’ecodisseny en totes les parts de l’envàs primari, a banda de l’ampolla: en l’etiqueta, al tap i la càpsula, o a l’embalatge. Un bon exemple de què pot arribar-se a fer és el projecte que va fer inèdit per al celler La Vinyeta, a qui es van proposar les accions següents per a dos dels seus vins: quant a l’etiqueta, reduir-ne la mida, que el paper amb què està feta sigui certificat FSC, que el que s’hi imprimeixi sigui en pocs colors o fins i tot monocrom i utilitzant tintes biodegradables o a base d’aigua, i que l’adhesiu utilitzat sigui hidrosoluble. En el cas de la càpsula, es va proposar fer-la més petita i d’un sol material per facilitar-ne la reciclabilitat, i en el del tap, que fos prioritàriament de suro. Com a conclusió del projecte, el que se’n va extreure és que l’ecodisseny permet una millora de l’impacte ambiental de l’envàs en totes les etapes del cicle de vida que oscil·len en un rang que va del 5% (reduir el pes de l’ampolla) i un 92% (que l’etiqueta tingui certificació FSC).

S’hagin aplicat o no criteris d’ecodisseny en les ampolles de vidre, la millor opció des del punt de vista ambiental serà sempre la reutilització. En el cas de les ampolles de vi i escumosos, disposar d’un sistema de recollida i rentat d’ampolles mostra que la reutilització suposa un estalvi d’entre 0,56 i 2,6 kg de CO₂ equivalents per ampolla, acumulats després de 8 reutilitzacions. És un dels resultats del projecte reWINE, que va finalitzar l’any 2020 i que va incloure una prova pilot de vint mesos de durada en què van involucrar-se set cellers catalans, una trentena de comerços, més de cinquanta restaurants, dues empreses logístiques i tres deixalleries, a més de dues plantes de rentat. El projecte va concloure que la reutilització d’ampolles en el sector vitivinícola català podria suposar un estalvi de més de 100 milions de kg de CO2 equivalents anuals i 21.756 tones de residus, i reduiria un 28% la petjada de carboni del sector vitivinícola.