Fotografia: Estadi del SV Werder Bremen (autor a_medvedkov)

L’estiu del 2022, el jugador del Paris Saint-Germain Kylian Mbappé i l’aleshores entrenador Christophe Galtier van riure’s en plena conferència de premsa de la petició que el club prioritzés el tren en comptes dels jets privats per als desplaçaments curts. L’escena és un reflex de com, de vegades, les celebritats i un sector que mou tants milions d’euros viuen d’esquena a la realitat i no estan disposats a renunciar a cap dels seus luxes. S’estima que la temporada 2024/2025, a Europa, futbolistes i seguidors viatjaran més de tres mil milions de quilòmetres, el que equivaldria a més de quatre mil viatges d’anada i de tornada a la Lluna i a emetre prop de mig milió de tones de gasos d’efecte hivernacle, segons la BBC. Als desplaçaments de jugadors i fans cal afegir-hi impactes com el consum d’aigua i d’energia, i, sobretot, la generació de residus.

El futbol té molt camp per córrer en matèria de sostenibilitat, i cada cop són més les iniciatives en aquesta direcció. Una d’aquestes és la publicació de les UEFA Circular Economy Guidelines, una guia de la Unió Europea de les Federacions de Futbol (UEFA) que vol ser «el trampolí per fer operativa la nostra ambició d’acompanyar les associacions membres, les lligues i els clubs per desenvolupar les seves solucions», afirma Michele Uva, director de Sostenibilitat Social i Ambiental de la UEFA. N’explorem, tot seguit, els punts clau, i apuntem algunes de les iniciatives d’arreu del món orientades a l’economia circular.

El focus principal: els residus

Segons el projecte LIFE Tackle, de mitjana, en un partit de futbol es generen 0,8 kg de residus per cada espectador; per a un camp amb una capacitat de 25.000 espectadors, es generarien, per tant, vint tones de residus. Prenent com a referència aquestes estimacions i considerant tots els partits de les lligues europees, cada any el futbol a Europa genera 750.000 tones de residus. La UEFA aborda aquest problema posant el focus, sobre tot, en dos sectors: el del menjar i les begudes i el de l’equip, perquè la roba té una vida de només deu mesos de mitjana, i la majoria de l’estoc es llença un cop ha finalitzat la temporada. Els objectius que es marca són reduir a zero els residus plàstics que s’envien a abocador a finals del 2026, no incinerar ni enviar a l’abocador la roba de futbol, que els actes s’alimentin amb energia renovable i identificar i i implementar iniciatives per minimitzar els residus dels esdeveniments gràcies a la col·laboració de socis i proveïdors.

En el sector de menjar i begudes, la UEFA proposa accions com definir una estratègia global d’economia circular, garantir una gestió eficient dels residus triant materials que poden ser recuperats fàcilment, instal·lar contenidors per separar els residus, optimitzar les comandes de menjar per no demanar-ne en excés, instal·lar fonts d’aigua i incentivar l’ús de vasos reutilitzables. Com a exemples de bones pràctiques, la guia recull l’exemple del RB Leipzig, que ven per 1€ al personal i a proveïdors el menjar que no s’ha venut i, així, minimitza el malbaratament alimentari; i el del Johan Cruijff ArenA, en què van instal·lar-se biodigestors per generar biogàs a partir de les restes orgàniques, que llavors s’utilitza per climatitzar l’estadi.

El marxandatge tèxtil és, molt sovint, la font principal d’ingressos d’un club ―els genera entre 50 i 100 milions d’euros de beneficis. Ara bé, el 60% dels estocs de l’equip es llença un cop acaba la temporada, i això es tradueix entre 1,44 i 3,6 milions de peces de roba a l’any. La producció d’aquesta roba té impactes ambientals i socials molt diversos, que van des de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació de l’aigua, l’ús de productes químics contaminants i, en alguns casos, fins i tot la violació dels drets humans. És per això que la UEFA planteja com a objectiu prioritari reduir la producció de roba, i proposa als clubs i les federacions nacionals el repte d’engrescar els fans cap a nous models basats en l’economia circular que, al mateix temps, enforteixin la relació amb ells. Bons exemples d’això són la Federació Portuguesa de Futbol, que ha llançat una botiga en línia en què es venen equips oficials de temporades anteriors, o el del Brentford FC, que va decidir fer servir el mateix equip durant les temporades 2021/22 i 2022/23 tant per qüestions ambientals com pensant en els fans: si les samarretes no passen de moda al cap de deu mesos, sinó al cap de dues temporades, probablement estaran més predisposats a invertir en comprar-se’n una.

Consum d’aigua i petjada de carboni

En aquest àmbit, la UEFA llista cinc qüestions a tenir en compte: que les instal·lacions esportives han de reduir el consum d’aigua i energia, i que aquests recursos han de venir de fonts renovables; amb la pujada de les temperatures, les instal·lacions hauran de ser més resilients als efectes del canvi climàtic i ser capaces de suportar pluges extremes, onades de calor i sequera, i protegir-ne els jugadors, els espectadors i el camp; l’impacte del canvi climàtic canviarà en funció de la localització geogràfica, la mida i el disseny de les instal·lacions, i, finalment, que tots els stakeholders del món del futbol han d’actuar i ho han de fer ara, per la qual cosa cal reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i fer plans per reduir-les perquè sigui un esport amb unes emissions netes de zero el 2050.

La Guia aposta per les mètriques, perquè «les reduccions més efectives en el consum d’aigua i energia es basen en dades fiables», i presenta com a casos d’èxit el del Manchester City, que, des de fa vint anys, calcula la seva petjada de carboni i implementa un pla per reduir-la, i l’estadi de Niça. En aquest carrer cas, entre d’altres accions, van instal·lar-se plaques fotovoltaiques a la teulada, bombes de calor geotèrmiques per mantenir la temperatura del camp i un sistema de ventilació que utilitza els fluxos d’aire per ventilar l’estadi. Un altre exemple, en aquest cas espanyol, és el del Real Betis Balompié, que, en estar a Sevilla, fa front a altes temperatures i poques precipitacions a l’estiu, unes condicions que fan difícil jugar a futbol durant el dia. És per això que el Betis compta amb un equip propi de sostenibilitat que desenvolupa tasques de sensibilització, estalvi d’aigua i energia, i seguiment. Està previst que a l’estadi s’hi instal·lin una teulada i cobertes verdes, a més d’un sistema de recol·lecció de l’aigua de pluja que s’utilitzarà per al reg i mesures per millorar la circulació de l’aire a dins de l’estadi. Per ajudar els clubs, la UEFA posa al seu abast dels clubs la UEFA Sustainable Infrastructure Guidelines.

Els clubs espanyols i LaLiga

El Betis és el primer equip de futbol de LaLiga que ha calculat, reduït i registrat la seva petjada de carboni durant tres anys consecutius. Des de la temporada 2018/2019, ha aconseguit reduir la seva petjada de carboni en un 35,56%. «Hem fet un benchmark sectorial de diferents equips d’arreu del món, i la conclusió és que la quantificació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es troba en una situació inicial dins del món del futbol», afirma Júlia Gassol, responsable de projectes de Mètriques circulars a inèdit. «Pocs clubs calculen i publiquen les seves emissions, i la majoria dels que ho fan o bé tenen un càlcul parcial de la petjada o no ha estat validada per part de tercers», afegeix.

«Les organitzacions de la indústria esportiva tenim un paper clau com a actors socials, i això representa una oportunitat per utilitzar la nostra activitat per promoure canvis positius en la societat», afirma Javier Tebas, president de LaLiga. Amb aquesta filosofia, el 2020 LaLiga va publicar la Guía de clubes sostenibles, un document de referència adreçada a qualsevol organització esportiva per ajudar-los a entendre què implica el concepte de sostenibilitat, i per ajudar-los a integrar la sostenibilitat en la seva gestió, en tots els àmbits. Des d’aleshores, LaLiga ha fet passos ferms endavant. El més recent és la presentació de l’estudi LaLiga Sostenible. Mapa de la Materialidad 2023, que recull els aspectes ambientals, socials i de governança (ESG) més rellevants per a la indústria de l’esport. Durant la presentació de l’estudi també va donar-se a conèixer un segell creat pel Consell General d’Economistes i LaLiga per certificar aquells clubs de LaLiga que reportin adequadament en matèria de sostenibilitat.