«Falten més punts de reciclatge, i ja no només per protegir el medi ambient i recuperar el valor dels materials i els recursos que utilitzem, sinó per una qüestió de benestar econòmic i social.» Ho afirma Denisse Morán, per a qui «cal invertir en ocupació circular, eliminar l’estigma dels gestors de residus i dignificar-ne el rol». Morán és presidenta de l’Associació de Recicladors de Tarapacá (Xile) i del Punto Limpio de la Zona Franca d’Iquique (ZOFRI) ―que és la principal plataforma de serveis per comercialitzar i facilitar negocis al con sud de l’Amèrica Llatina. Els Puntos Limpios són uns espais habilitats per a què la ciutadania hi porti els seus envasos i embalatges, que després es traslladen a plantes de reciclatge ubicades en diferents punts del país, sobretot a la Regió Metropolitana de Santiago.

Aquest Punto Limpio en qüestió dona servei a 7.000 famílies i, tot i que, amb una població propera als 200.000 habitants, Iquique és la ciutat més gran de la regió de Tarapacá, només n’hi ha quatre com aquests repartits per la ciutat. El testimoni de Morán és un dels que han recollit Adriana Sanz Mirabal i Aina Planas Carbonell, coordinadores del projecte «Escáner de circularidad de Tarapacá», en una nova visita a Iquique en què han pogut conèixer de primera mà la realitat de la gestió de residus a la regió xilena.

En aquesta estada, Sanz i Planas s’han reunit també amb l’enginyer i activista Bastián Barria, representant de Desierto Vestido, una organització local reconeguda internacionalment per les seves campanyes per visibilitzar la problemàtica del tèxtil al desert d’Atacama, en concret, a l’abocador il·legal d’Alto Hospicio. Una de les que més impacte mediàtic ha tingut és l’Atacama Fashion Week, una desfilada de models vestides amb residus tèxtils remanufacturats i amb l’abocador com a escenari. Tal com va explicar Barria, aquesta zona és considerada per alguns com una zona de sacrifici, és a dir, una àrea geogràfica altament contaminada o degradada ambientalment en haver-se prioritzat els guanys econòmics que proporciona la ZOFRI, que és la via d’entrada de les aproximadament 59.000 tones de tèxtils que hi arriben cada any procedents dels Estats Units, Europa o l’Àsia.

Per valoritzar-les, temps enrere va fundar-se a la regió Ecofibra ―ara Procitex―, una empresa que transforma els residus tèxtils en panells d’aïllament tèrmic i acústic per al sector de la construcció, però en va acabar marxant per instal·lar-se a Santiago. El motiu, els impostos d’aduanes per moure béns i residus des de la regió de Tarapacá, que exerceixen una barrera important per a potencials empreses de reciclatge que aspirin a comercialitzar els residus valoritzats.

La trobada amb Barria va servir també per conèixer de primera mà una organització local dedicada a la formació i sensibilització de diferents col·lectius, especialment joves, que podrà ser un aliat clau per a les línies d’actuació que es definiran en l’última fase del projecte.

A banda de poder conèixer sobre el terreny la realitat de la regió en matèria de sostenibilitat, les responsables de projectes d’inèdit van realitzar dos tallers amb agents clau del territori: un amb representants de les àrees de medi ambient dels municipis de la regió de Tarapacá i un altre amb agents del sector de la gestió dels residus.

Un cop més, l’estada a Iquique ha aportat a l’equip d’inèdit una perspectiva molt valuosa per a l’avenç del projecte i per ajustar les línies estratègiques a la realitat d’aquest territori.

El projecte «Escáner de circularidad de Tarapacá» és un encàrrec de CircularTec, el primer centre tecnològic de l’Amèrica Llatina i el Carib dedicat a impulsar la transició cap a l’economia circular, i amb el qual inèdit té un conveni de col·laboració. En aquests moments, s’estan definint les línies d’acció aterrades a la realitat de la regió, i està previst que el projecte finalitzi a finals de l’estiu o a principis de la tardor.