NOTÍCIA

La rosa del Maresme emet dotze cops menys CO2 que la dels Països Baixos i un 23% menys que la de Colòmbia i l’Equador

Arran de la proximitat de la diada de Sant Jordi, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò aquests dies de la nova realitat del cultiu de roses a Catalunya: enguany, per primer cop, només un productor local ―Flors Pons, de Santa Susanna (Maresme)― proveirà els catalans de roses per Sant Jordi. En vendrà 40 mil, una xifra que ni tan sols arriba a cobrir l’1% de les vendes que s’esperen per a aquest 2024, que són 7 milions. Així, la majoria de les roses vindran de Colòmbia (63%), seguit dels Països Baixos (20%) i l’Equador (15%). Només el 2% de les roses restants provindran de l’Estat espanyol, principalment de la zona de Llevant i del Maresme. Quins efectes tindrà aquesta nova realitat des del punt de vista de la petjada de carboni?

Els càlculs d’inèdit revelen que les roses amb un impacte ambiental més elevat són les procedents dels Països Baixos, amb una petjada de carboni d’aproximadament 2 kg de CO2eq per rosa. Aquest valor s’explica per la despesa energètica de climatitzar els hivernacles, en tractar-se d’un clima fred. Per altra banda, les roses procedents de Colòmbia i l’Equador tenen una petjada de carboni d’aproximadament 216 grams de CO2eq per rosa. Tot i que cal transportar-les una distància molt llarga, el fet que es cultivin en climes tropicals redueix significativament les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al cultiu. Quant a les roses locals, i més concretament les del Maresme, l’impacte ambiental és significativament més baix: s’estima que és de només 167 grams de CO2eq per rosa.

La petjada de carboni és un valor que ens indica la quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que genera una activitat, un producte, una organització o un país, durant tot el seu cicle de vida ―és a dir, durant tota la cadena de valor i fins que es consumeix i es gestiona un cop finalitza la seva vida útil. En el càlcul de la petjada de carboni de les roses, però, inèdit ha tingut en compte només les emissions de GEH durant les etapes de cultiu i transport. Els càlculs s’han fet a partir de la informació disponible en les bases de dades AGRIBALYSE, Agri-footprint i Ecoinvent, pel cultiu de roses en hivernacle.