NOTÍCIA

Nou servei de diagnòstic de reciclabilitat d’envasos

Les empreses que produeixen i/o utilitzen envasos fan front a grans reptes des del punt de vista normatiu. Un dels principals és l’ecomodulació, incorporada pel Reial Decret 1055/2022, de 27 de desembre, d’envasos i residus d’envasos, que s’aplica des del gener de 2024. L’altre és la prohibició, a Europa, dels envasos de plàstic d’un sol ús a partir del 2030, segons el que estableixen la Directiva 2019/904 de Plàstics d’un sol ús i el nou Reglament Europeu d’Envasos i Residus d’Envasos. Així doncs, a partir del 2030 els envasos que no siguin reciclables no tindran cabuda al mercat europeu.

Saps quants envasos dels que fabriques o utilitzes es veuran afectats per la nova normativa? Amb l’objectiu d’acompanyar les empreses en el diagnòstic i l’adaptació dels seus envasos als nous requisits legislatius, inèdit posa en marxa un nou servei: el de Diagnòstic de Reciclabilitat d’Envasos, que s’adreça a fabricants, envasadors, distribuïdors i sector horeca.

En què consisteix el servei de Diagnòstic de Reciclabilitat d’Envasos?

Què és l’ecomodulació?

El Reial Decret 1055/2022 estableix unes directrius adreçades a fomentar l’ecodisseny dels envasos, que han de ser més lleugers, més reciclables i incorporar matèries primeres secundàries postconsum. Es tracta d’unes directrius per modular la contribució financera que fan les empreses als Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) a partir de nous criteris. Si fins ara s’aplicaven unes tarifes en funció del material de l’envàs, el pes i les unitats que es portaven al mercat, amb la nova normativa s’incorporen altres atributs relacionats amb la reciclabilitat i la recuperació dels envasos, i la reintroducció del material dels envasos al mercat. És el que es coneix com a ecomodulació.

Així, els dos objectius principals de l’ecomodulació són, per una banda, fomentar la incorporació de matèria primera reciclada postconsum i, per una altra, augmentar la reciclabilitat dels envasos. En aquest segon punt, els atributs a tenir en compte són el color dels envasos, els materials de què estan fets, la mida de l’etiqueta i altres elements que acompanyen l’element principal ―com pot ser el tap.

La prohibició a Europa dels envasos no reciclables

Segons la Unió Europea, cada ciutadà europeu genera 190 kg de residus d’envasos a l’any. Per posar-hi fre, recentment s’han aprovat normatives que inclouen objectius de reducció dels envasos ―el 5% per al 2030, el 10% per al 2035 i el 15% per al 2040― i exigeixen la reducció, en particular, de la quantitat de residus d’envasos de plàstic. De fet, a partir de l’1 de gener de 2030 estaran prohibits a Europa els envasos de plàstic d’un sol ús i tots aquells envasos que no siguin reciclables, principalment els de fruites i verdures fresques sense processar, les d’aliments i begudes que se serveixen i consumeixen en cafeteries i restaurants, els de porcions individuals ―per exemple per a condiments, salses, crema o sucre―, els envasos petits de productes d’higiene personal i les bosses de plàstic molt lleugeres ―de menys de quinze micres.