El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) va publicar el 22 de gener el Reglament (UE) 2025/40 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de desembre de 2024, sobre els envasos i residus d’envasos. El nou reglament modifica la Directiva d’Envasos de 2018, i té els objectius de prevenir la generació dels residus d’envasos, impulsar el reciclatge d’alta qualitat i crear un mercat per a les matèries primeres secundàries. El Reglament entrarà en vigor passats els vints dies de la seva publicació al DOUE, és a dir, el 12 de febrer de 2025, i les mesures que estableix seran d’aplicació divuit mesos més tard, el 12 d’agost de 2026. Per a Sofía Garín, responsable de projectes d’inèdit, el Reglament «és ambiciós quant a les actuacions, si bé dona prou temps per poder-les complir».

El Reglament comporta un gran repte per a la indústria, que haurà de repensar els seus envasos. Sigui com sigui, segons l’experta d’inèdit, diversos aspectes del nou text legal són per ara incerts, i «planteja incògnites que s’aniran resolent tant a través dels actes delegats com a través de col·laboracions, aliances i l’ús de la tecnologia».

inèdit es posa a la disposició de les empreses per ajudar a generar aquestes aliances, promoure l’economia circular i l’ecodisseny dels envasos.

Els punts clau del nou reglament d’envasos i residus d’envasos

• – Dona prioritat a la reutilització i al reciclatge. A partir del 2030, tots els envasos del mercat hauran de ser reciclables o reutilitzables, uns estàndards que seran encara més estrictes a partir del 2038.
• – Estableix objectius obligatoris de contingut reciclat per a envasos de plàstic amb l’objectiu de reduir la dependència de les matèries primeres verges.
• – Promou dissenys més sostenibles dels envasos: caldrà reduir-ne el pes i el volum al mínim. També va en contra de l’envasat innecessari.
• – Restringeix l’ús de substàncies nocives, com els PFAS, en els envasos que estan en contacte amb els aliments.
• – Introdueix uns requisits d’etiquetatge, marcatge i informació harmonitzats que facilitaran la separació i el reciclatge dels residus per part del consumidor i la presa de decisions.

Per altra banda, el reglament introdueix restriccions per als envasos de plàstic d’un sol ús: en les fruites i hortalisses preenvasades en quantitats per sota dels 1,5 kg; els aliments i les begudes servits en hotels, bars i restaurants; les dosis individuals de condiments, salses, llet per al cafè i el sucre; productes cosmètics i d’higiene personal d’un sol ús en el sector hoteler, i en les bosses de plàstic molt lleugeres usades per a aliments a granel.

També estableix objectius vinculants de reutilització per al 2030 i objectius indicatius per al 2040: el 40% per als envasos de transport i venda, i del 10% per als envasos col·lectius. A més, les empreses que ofereixin productes per endur-se hauran de permetre als clients fer servir els propis recipients per emplenar-los, sense cost addicional.

Els efectes negatius dels envasos en el medi ambient, un problema no resolt

Els percentatges de reciclatge han crescut a la Unió Europea. Tot i això, la generació de residus d’envasos creix més ràpid que no pas el seu reciclatge. L’any 2022, la Unió Europea va generar uns 186,5 kg de residus d’envasos per persona, incloent-hi 36 kg d’envasos de plàstic. Això equival a mig quilo de residus d’envasos per persona al dia. Tot i les diverses revisions que s’han fet a l’actual Directiva de la UE sobre els Envasos i els Residus d’Envasos, «no s’ha aconseguit reduir satisfactòriament els efectes negatius dels envasos en el medi ambient», segons la pròpia UE.

En aquest sentit, el fet que el nou reglament centri els objectius en la reducció a través de la reutilització és «una perspectiva necessària per poder abordar des de l’arrel del problema l’ús ineficient dels recursos i la generació de residus d’envasos i embalatges», segons l’experta d’inèdit.

Fer-ho planteja grans reptes. Per a Garín, assolir la fita que tots els envasos siguin reciclables l’any 2030 «requerirà una transformació significativa de les cadenes de subministrament i de la infraestructura de reciclatge». Això no dependrà només, doncs, de com es dissenyi l’envàs, sinó d’allò que passa també al final de la cadena de valor, com, per exemple, de si es recicla prou material com perquè sigui viable econòmicament o de la qualitat del material resultant.

Un altre punt sobre el qual Garín creu que caldrà parar atenció és l’exigència de contingut mínim de material reciclat: «Tot i que això impulsa l’economia circular, el mercat actual de material reciclat no està equilibrat en oferta i demanda», per la qual cosa, «serà necessari implementar recollida selectiva i millorar la qualitat dels materials un cop reciclats».

L’experta d’inèdit apunta que el reglament no prohibeix l’un sol ús, sinó només el material aplicat al sol ús ―el plàstic―, un fet que pot derivar el problema a l’ús d’altres materials com el cartró amb altres components que impedeixin la reciclabilitat o que provinguin de fonts no sostenible. Per això, assenyala, «és fonamental mantenir la visió de cicle de vida».