NOTÍCIA

Adaptar les estratègies de circularitat a la realitat del territori, el cas de la regió de Tarapacá

Pneumàtics fora d’ús, restes de roba usada i cendra. Són el testimoni del que va ser un dels abocadors tèxtils més grans del món, situat a Alto Hospicio, al nord de Xile, i que va incendiar-se el 2023 coincidint amb l’activació d’una demanda legal contra el municipi i el govern xilè per no actuar contra els abocaments il·legals. «La manca de traçabilitat dels abocaments incontrolats és una de les problemàtiques més urgents de la regió», expliquen Adriana Sanz Mirabal i Aina Planas Carbonell, coordinadores del projecte «Escáner de circularidad de Tarapacá», que vol convertir aquest territori en circular i contribuir, així, a optimitzar el valor dels recursos que entren i circulen per la regió.

Sanz i Planas van tenir l’oportunitat de visitar-lo durant una estada aquest mes de gener en el marc del projecte, en un viatge que tenia l’objectiu, per una banda, de conèixer de primera mà les problemàtiques i singularitats del territori i, per l’altra, presentar els avenços del projecte als agents clau del territori i prioritzar amb ells els sectors amb més potencial per implementar estratègies circulars.

Feta aquesta priorització, el següent pas serà analitzar el metabolisme dels sectors clau del territori. És a dir, estudiar com aquests utilitzen recursos com l’aigua, l’energia, els metalls i els minerals, i com es gestionen els residus que generen. «Aquesta anàlisi ens proporcionarà una visió de la magnitud i la naturalesa dels fluxos de recursos que circulen pel territori, i ens permetrà entendre i identificar oportunitats per optimitzar-ne l’ús», assenyalen les coordinadores del projecte. El resultat serà una bateria d’aprenentatges que orientaran la definició de les estratègies d’economia circular.

Una de les conclusions de l’estada a Xile és, segons Sanz, que «a Tarapacá hi ha sectors amb molt potencial per a la circularitat, però s’està fent poca cosa, encara; hi ha poques iniciatives en marxa, poques infraestructures actives i poca col·laboració entre actors clau». Per a l’experta d’inèdit, «tenim molt per fer, però encara estem lluny de la implementació real tot i haver-hi unes normatives que pressionen perquè es produeixin aquests canvis».

Sigui com sigui, conèixer la realitat del territori ha aportat a l’equip d’inèdit una perspectiva molt valuosa per avançar en la definició d’estratègies de circularitat: «Serà imprescindible plantejar les línies estratègiques circulars amb una mirada social i econòmica, perquè abordar el repte de l’economia circular purament des de les vessants ambiental i tècnica posaria a una part important de la població en situacions de pobresa i molta vulnerabilitat», assenyala Planas.

El projecte «Escáner de circularidad de Tarapacá» és un encàrrec de CircularTec, el primer centre tecnològic de l’Amèrica Llatina i el Carib dedicat a impulsar la transició cap a l’economia circular, i amb el qual inèdit té un conveni de col·laboració. S’espera que el projecte pugui escalar-se a altres regions xilenes.