L’economia circular ha deixat de ser un concepte aspiracional per convertir-se en una palanca real de competitivitat, resiliència i creixement empresarial. Aquesta va ser una de les idees centrals de la taula rodona organitzada per ATREVIA i inèdit el15 de desembre, i que va aplegar empreses i representants institucionals per reflexionar sobre com la sostenibilitat s’integra, cada vegada més, en l’estratègia de negoci.

La jornada va posar el focus en la necessitat d’anticipar-se als canvis —tant reguladors, de mercat i socials— i d’alinear els incentius empresarials amb models productius més eficients en l’ús dels recursos. Jordi Oliver i Solà, director executiu d’inèdit, va subratllar que la transició cap a la circularitat té dues dimensions indissociables: la privada i la pública. «Els processos productius passen en un territori concret, i per això el paper de l’Administració és clau», va apuntar, i va destacar que Catalunya es troba en «un bon moment de maduració en aquest àmbit».

Ser circulars per ser competitius i resilients

La taula rodona va comptar amb la participació de bonÀrea Agrupa, Vallformosa, Pangea Propulsion i Girbau, quatre empreses que exemplifiquen com la circularitat pot formar part de l’ADN empresarial i que aquesta esdevingui un avantatge competitiu. Adriana Sanz Mirabal, responsable de projectes d’inèdit, va ser una de les moderadores.

Per a Jaume Alsina, director general de bonÀrea Agrupa, aprofitar i reutilitzar els recursos «forma part de la manera de fer de la gent de Guissona». En aquest sentit, per al grup agroalimentari el terme economia circular no implica res més que posar nom i valor a pràctiques que ja existien, i que permeten generar estalvis i reforçar les capacitats de l’empresa.

Des de Vallformosa, la directora general, Marta Vidal, va explicar que la gran palanca de canvi ha estat la pròpia finca i la capacitat d’identificar i posar en valor actius que ja existien. Així, la transformació que ha experimentat Vallformosa ha estat, sobretot, en la cultura empresarial. «El que ens preocupa és com fem les coses. Volem fer-les bé, i aquesta és la nostra palanca», va afirmar.

En el cas de Pangea Propulsion, Adrià Argemí, que n’és un dels fundadors i el director general, va remarcar que, per a l’empresa, la sostenibilitat ambiental i econòmica era una necessitat des del primer moment per poder competir internacionalment. Innovar en tecnologies, materials i combustibles, així com complir amb un marc normatiu exigent com l’europeu, forma part de la seva proposta de valor i del seu posicionament al mercat.

El responsable de Sostenibilitat de Girbau, Joan Vilaseca, va recordar que la companyia va néixer com un taller de reparació, amb la circularitat integrada de manera natural en el model de negoci. El 2019, l’empresa va decidir explicitar el seu propòsit —el futur i el planeta— i convertir la sostenibilitat en un element clau de diferenciació, resiliència i competitivitat. «Som cars perquè fem les coses diferents», va resumir, i va defensar l’aposta per la sostenibilitat com una estratègia perquè l’empresa sigui resilient i competitiva. I, també, els clients. «Volem que els clients estiguin preparats per a les exigències normatives», va apuntar.

Projectes icònics i reptes compartits

Durant la sessió es van presentar diversos projectes que mostren com la circularitat pot materialitzar-se en innovacions concretes. Girbau va destacar l’ecodisseny com a condició imprescindible per a qualsevol producte circular, pensat per tenir una vida llarga i també per generar impacte social. Vallformosa va presentar un tap monomaterial reutilitzable, i va recalcar la voluntat de l’empresa de compartir avenços en matèria de sostenibilitat, com aquest, amb tot el sector. Per la seva part, el representant de bonÀrea va exposar els resultats de l’envàs Retorna, que és pioner en la distribució, amb ràtios de retorn superiors al 80% i estalvis significatius de plàstic i emissions. Pangea, finalment, va explicar com els seus sistemes de propulsió reutilitzables permeten estalviar energia i materials, i obren nous escenaris tecnològics.

Malgrat els avenços, també es van posar sobre la taula obstacles persistents, com una legislació que pot ser palanca, però també fre; els reptes logístics associats a la valorització de residus o les barreres culturals, per exemple en el reaprofitament de l’aigua.

Comunicar amb dades, coherència i transparència

Un altre dels eixos clau de la jornada va ser la comunicació. Les empreses participants van coincidir en la importància de comunicar a partir de dades reals, sent fidels a la identitat de cada organització i mantenint la coherència en el relat. La transparència, fins i tot a l’hora d’explicar errors o fracassos, va emergir com un factor clau per generar credibilitat i engagement.

El paper de l’Administració i les palanques del canvi

La cloenda institucional va anar a càrrec del conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, que va defensar que contra el canvi climàtic sí que es pot actuar. Va posar en valor el paper dels empresaris que s’anticipen a la normativa i va reivindicar la col·laboració publicoprivada com un instrument imprescindible per avançar.

En la mateixa línia, Joan Martí, d’ACCIÓ, va recordar que avui hi ha cinc grans palanques que empenyen les empreses a replantejar el seu propòsit: els consumidors, la legislació, el finançament, el talent i les oportunitats de negoci. Martí va concloure que, en el context actual, sense sostenibilitat ja no és possible generar beneficis.

La jornada va deixar clar que la sostenibilitat ja no és només una qüestió d’impacte: és estratègia, és negoci i és una condició indispensable per competir en el present i en el futur.