Com les pràctiques empresarials sostenibles també generen beneficis econòmics

Per sostenir el model actual de producció i consum, l’economia hauria de créixer un 3,4% anualment. Com fem que això succeeixi en un planeta que no creix, amb recursos finits? «La clau és preservar el valor dels recursos durant el major temps possible i desvincular el progrés del consum il·limitat de recursos; la resposta està en l’economia circular». Aquest va ser el punt de partida de la xerrada que Elena Badia Elias, responsable de projectes d’Ecodisseny i Empresa Circular d’inèdit, va oferir el 11 de novembre en el II Fòrum Sostenibilitat de Castelló en la seva ponència «Ecodisseny i nous models de negoci», una jornada de trobada i diàleg entre empreses i iniciatives compromeses amb la sostenibilitat que pretén demostrar que és possible generar beneficis econòmics alhora que es minimitzen l’impacte social i ambiental.

En la seva intervenció, Badia va assenyalar que alguns dels nostres reptes més urgents són «desafiaments sistèmics extremadament complexos», i per entendre aquests desafiaments complexos «abans cal entendre bé el problema a través d’una visió sistèmica», és a dir, considerant els impactes en cada fase del cicle de vida d’un producte, des de l’extracció dels materials per a la seva producció fins a la seva gestió final una vegada aquest passa a considerar-se un residu.

Un canvi de model de negoci

Entre el 75 i el 90% dels impactes ambientals d’un producte es produeixen en les fases d’extracció de materials, producció i distribució als punts de venda. Com capturem més valor en els productes per minimitzar aquests impactes? Per a Badia, «una de les claus està en un canvi en el model de negoci en què les empreses deixin de proveir productes i passin a oferir l’accés a aquests productes». És el que es coneix com a servitització, i n’hi ha de tres tipus:

• – Servitització centrada en el producte: El producte és propietat de l’usuari, l’empresa ofereix serveis de manteniment, reparació, actualització, etc. que allarguen la vida del producte alhora que generen un benefici extra per a l’empresa.
• – Servitització centrada en l’ús: El producte és propietat del fabricant o de la marca, i l’empresa ofereix un accés al producte a través del lloguer o del pagament per ús. A les empreses els interessa que el seu producte duri el màxim de temps possible, la qual cosa incentiva una bona qualitat de materials i un disseny durador, alhora que desincentiva l’obsolescència programada.
• – Servitització centrada en el rendiment: El producte és propietat del fabricant o marca, i l’empresa ofereix resultats al consumidor mitjançant una quota fixa o subscripció. A l’empresa li interessa que el procés sigui el més eficient possible per cobrir la necessitat del client i generar valor de la forma econòmica.

«Perquè aquest canvi de model tingui lloc és necessària la implicació de tota l’empresa: des de la direcció general, fins als equips de disseny, operacions, màrqueting, comercial o finances», va assenyalar Badia.

Reduir l’impacte ambiental gràcies a l’ecodisseny

S’estima que més del 80% dels impactes ambientals relacionats amb els productes es determinen en la fase de disseny, per la qual cosa introduir criteris d’ecodisseny en els productes és fonamental. Aquests criteris es poden enfocar des de la perspectiva d’abans de l’ús, com ara a través de la desmaterialització, durant l’ús, com ara facilitant la reparació i actualització dels productes, i després de l’ús, per exemple assegurant la separabilitat de materials per a la seva correcta gestió final.

Tenir dades d’impacte ambiental

Les mètriques de sostenibilitat permeten a les empreses identificar punts crítics de millora en base a dades específiques, i són el punt de partida per plantejar l’aplicació d’estratègies d’ecodisseny que permetin reduir l’impacte ambiental. Tal com va explicar la responsable de projectes d’inèdit, «aquestes mètriques serveixen també per alinear els objectius de les empreses amb els dels clients i les normatives existents, al mateix temps que aporten transparència en la comunicació amb el consumidor final».