Un cop s’hagi avançat en la transició energètica, la descarbonització se centrarà, sobretot, a conservar i reaprofitar millor els recursos. Això implicarà allargar la vida útil dels productes, i fer-ho demana unes solucions logístiques que «encara avui estan poc desenvolupades», segons el director executiu d’inèdit, Jordi Oliver. Aquesta falta de desenvolupament és el que va motivar a dedicar el tercer i últim taller del «Cicle de tallers sobre descarbonització» d’inèdit al transport de productes, fent tàndem amb un altre tema poc explorat: el transport de clients i treballadors. El taller va celebrar-se el 2 d’abril, de nou a l’hotel Seventy Barcelona, i va aplegar una seixantena de professionals de 46 empreses de sectors diversos, com el de l’alimentació i begudes, el farmacèutic o el de la construcció.

El taller va consistir en tres diàlegs. El primer, sobre com avançar cap a una logística més sostenible en el gran consum, amb Mireia Senallé, responsable de Logística i Transport d’Aguas Danone, i Eulàlia Planas, Supply Chain Manager de Veritas. El segon, sobre circularitat i logística, amb Pol Fàbrega, Sustainability Lead de Wallapop; Carles Lorente, Consumer Services Sustainability Lead a HP; Maria Azofra, CEO i cofundadora de Sharpei; i Joan Vilaseca, Sustainability Officer de Girbau. El tercer, sobre els reptes i les solucions per a la mobilitat sostenible per a les persones, amb Toni Rosselló, directora de Qualitat i Certificacions de Mútua Terrassa, i Ana Jimeno, cap de HSEQ d’ISS Facility Services España.

Una logística més sostenible en el gran consum

La logística a Aguas Danone té un 30% del pes de la petjada de carboni. És per això que fa més d’una dècada que hi treballen com a via per descarbonitzar la seva activitat. Una de les claus per fer-ho és, segons Mireia Senallé, buscar «l’eficiència en la gestió interna». La divisió d’aigües de Danone també s’ha aventurat a comprar un camió elèctric; tot i la gran inversió que comporta i el hàndicap de l’escassetat de punts de recàrrega, l’experiència ha estat bona i en els pròxims dies comptaran amb un segon camió. En el cas de Veritas, Eulàlia Planas va explicar com en el darrer any s’ha implementat un projecte d’optimització de les comandes a les botigues per optimitzar l’espai als camions i, així, ser més eficients, reduir el transport innecessari i, en definitiva, fer més eficient la logística.

El binomi logística – circularitat

El segon dels diàlegs va centrar-se en com la logística és una aliada de la circularitat. El representant de Girbau va assenyalar que «és fonamental actuar en el punt on es genera una necessitat; per exemple, que a la botiga de roba hi hagi un servei de reparació». Maria Azofra, acabada d’aterrar de Nova York, va explicar que és una realitat que ja es veu a la ciutat nord-americana. Azofra és la CEO de Sharpei, una solució per als comerços que els permet oferir opcions de lloguer, lloguer amb opció de compra i subscripció a l’hora de fer el pagament. D’aquesta manera, s’augmenta el poder de compra dels clients i el comerç incrementa els seus ingressos.

Per la seva part, Carles Lorente va parlar de la cerca de nous serveis i models de consum per reduir l’impacte ambiental, com és «la servitització». En el cas d’HP, per exemple, compten amb HP Instant Ink, un servei de subscripció de cartutxos de tinta per a particulars i oficines.

Sobre allargar la vida útil dels productes també en va parlar Pol Fàbrega, que va assenyalar que implica «pensar en el disseny del producte perquè pugui tenir una segona vida». Ara bé, el Sustainability Lead de Wallapop va centrar-se, sobretot, en els seus esforços per reduir la petjada de carboni de les seves transaccions. El càlcul de la petjada de carboni de Wallapop va revelar que el 96% dels seus impactes es produeixen en la categoria de transport i distribució aigües avall i, d’aquest 96%, el 89,3% el causen les emissions derivades dels intercanvis cara a cara entre els usuaris.

Davant d’aquesta situació, com podem incidir en el comportament del usuaris? «Intentem entendre com es desplacen, quina distància es desplacen si és el venedor o el comprador el que es desplaça», va apuntar Fàbrega. «A partir d’aquí, mirem com redirigir aquestes transaccions cap a d’altres més baixes en emissions, com són els nostres enviaments». Tot i això, traccionar les empreses de transport no és fàcil. «Acostumen a ser empreses molt grans, i estan fent el seu procés de descarbonització, però van a poc a poc; per això, estem limitats a l’hora de fer-los peticions», afirma.

La mobilitat de les persones, un gran repte

El relat de Wallapop lliga amb el del tercer diàleg, en especial amb el testimoni de Toni Rosselló, que va explicar com una part molt important dels seus treballadors i els seus usuaris es desplacen als centres de Mútua Terrassa en cotxe particular i no estan disposats a renunciar-hi: en el cas dels treballadors, són el 50%, i en el dels usuaris, el 40%. En el seu cas, abans d’una visita mèdica, envien un sms amb la ruta més sostenible als usuaris, i també fomenten que els prescriptors de sostenibilitat siguin el personal de bata blanca. «De la mateixa manera que prescriuen fàrmacs, també prescriuen hàbits socials i sostenibilitat». L’altre repte és el transport dels treballadors. «No fem teletreball», va explicar. Per això, intenten fer consultes virtuals i consulta domiciliària amb vehicles de la flota de l’empresa, que generen menys emissions que els que emprarien els pacients si es desplacen fins a l’hospital.

Per a ISS, calcular les emissions de l’abast 3 «és molt complex». Per una banda, perquè té un miler de persones a les oficines, que es desplacen en cotxe d’empresa; per l’altra, perquè té 32.000 persones, que són el personal de neteja i serveis, que normalment es desplacen a diversos centres de treball. Per fer-hi front, entre d’altres actuacions, han creat unes rutes per portar el personal que treballa en horaris nocturns a polígons industrials allunyats dels nuclis urbans, i intenten que els desplaçaments del personal de neteja formin part dels plans de mobilitat dels clients.

Les cinc conclusions del cicle de tallers d’inèdit

Amb aquest taller va cloure’s la primera edició del «Cicle de tallers de descarbonització», pel qual han passat 125 persones de 72 empreses diferents. Han estat tres sessions que han servit per arribar a cinc grans conclusions:

1. L’ecosistema empresarial té identificades les seves principals fonts emissió. Ja compta, per tant, amb un diagnòstic clar del punt de partida en petjada de carboni.
2. Les empreses han començat a caminar. Ja han actuat en àmbits com l’energia renovable i l’eficiència, especialment en les primeres fases del camí cap a la descarbonització. Ja hi ha accions en marxa, i moltes han donat resultats.
3. La sostenibilitat ha d’estar al centre de l’estratègia. Els objectius de descarbonització requereixen canvis profunds en les organitzacions, però sovint es deixen en mans d’equips petits amb pocs recursos i poc pes dins de l’organització. Per això, cal ajustar l’ambició dels objectius i les competències dels departaments de sostenibilitat.
4. La descarbonització és un repte compartit, i la col·laboració amb clients i proveïdors és fonamental. En moltes empreses no intensives en energia, entre el 60 i el 90% de les emissions provenen de la cadena de valor, per la qual cosa els departaments de compres i vendes tenen un paper clau en el diàleg amb altres empreses.
5. Descarbonitzar vol dir conservar i reaprofitar millor els recursos, i per fer-ho calen més logística i més indústria local.

Podeu llegir aquí la crònica del primer taller, titulat «Governança i finançament de la descarbonització», i la del segon, amb el títol «Introduir la descarbonització en el diàleg amb proveïdors», aquí.