Entre bambolines, alguns dels assistents es posaven les mans al cap amb el tsunami legislatiu que afectarà pròximament les empreses en matèria de sostenibilitat. Un dels objectius de la primera Trobada intersectorial d’ecodisseny era, precisament, preparar-los perquè aquest tsunami no els agafi desprevinguts. Així, no només s’hi van donar a conèixer els punts clau del nou Reglament d’Ecodisseny, sinó que els més de 120 assistents van poder inspirar-se amb els casos d’èxit d’empreses que han apostat per millorar la sostenibilitat dels seus productes o per canviar els seus models de negoci cap a la servitització. També va haver-hi temps per celebrar una dinàmica al voltant de les estratègies d’ecodisseny i conèixer l’experiència de dos projectes pilot vinculats amb el Passaport Digital de Producte (PDP).

La Trobada va celebrar-se el 22 d’octubre, i l’organització va ser a càrrec de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya juntament amb inèdit. La Trobada intersectorial d’ecodisseny s’emmarca dins del Full de Ruta de l’Economia Circular a Catalunya (FRECC) i va ser un dels esdeveniments OFF de la Barcelona Design Week 2024. 

El context normatiu

L’obertura va ser a càrrec de Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat. Tot seguit, Irene Mataró, de Terraqui, despatx d’advocats especialitzat en medi ambient, va fer cinc cèntims del nou Reglament d’Ecodisseny, si bé va advertir que «fins que no es comenci a aplicar amb els actes delegats, es fa complicat saber quines seran ben bé les seves implicacions». Els actes delegats són actes no legislatius adoptats per la Comissió Europea per completar o modificar determinats elements no essencials d’un acte legislatiu, i seran per a grups de productes i/o materials ―per exemple, tèxtil i calçat, mobles, bateries, plàstics o químics. Està previst que el primer acte delegat amb requisits d’ecodisseny entri en vigor passat el mes de juliol de 2025.

Les estratègies d’ecodisseny

La necessitat és el motor que motiva la incorporació d’estratègies d’ecodisseny als nostres productes; i aquesta necessitat són la falta de recursos, l’exigència dels consumidors, i la voluntat de diferenciar-se al mercat. Així ho va explicar Sofía Garín, responsable de projectes d’inèdit, en la ponència que va servir per donar context al primer bloc de la trobada, centrat en les estratègies d’ecodisseny per millorar la sostenibilitat dels productes i dels models de negoci. «L’ecodisseny fa que tinguem més control sobre la matèria primera, que siguem més transparents i puguem garantir la traçabilitat dels nostres productes, i que oferim propostes de valor innovadores i sostenibles», va explicar Garín. Per a la responsable de projectes d’inèdit, la clau és «pensar de forma sistèmica, amb una visió de cicle de vida».

A continuació, van donar-se a conèixer tres casos diferents d’implementació d’estratègies d’ecodisseny. Xavier Papiol, de Cumellas, va presentar el projecte de catifes modulars Trencadís, fetes amb sobrants de moqueta preconsum i dissenyada de la mà de l’estudi Nutcreatives, i que «donen una segona vida a sobrants d’alta qualitat que no tenen una sortida comercial», va explicar. Els avantatges que siguin modulars fan que se’n puguin substituir les parts que es facin malbé i que, si canvien les necessitats de l’usuari, se’n pugui adaptar la mida i la forma.

L’estudi de disseny i interiorisme DearDesign va parlar de la metodologia de l’upcycling en el seu projecte «Desviació de residus», en què s’han identificat i analitzat materials que normalment es considerarien residus i que, després, s’han transformat i reutilitzat com a elements essencials en nous projectes. «La principal font d’emissions de CO2 de la construcció es relaciona amb la selecció de materials», va comentar Ignasi Llauradó, director general i creatiu de DearDesign. Per això, aquest estudi de disseny i interiorisme va decidir canviar la seva metodologia de treball i posar el focus en la selecció de materials sostenibles, recuperats i/o reciclats. Així, per exemple, van recuperar-se llistons de fusta d’antics vagons de tren i retalls de pladur en obra, que van combinar-se per crear una nova textura per a un dels seus dissenys. «Animo els lideratges de les petites empreses a fer aquest canvi», va reblar Ignasi Llauradó, director general i creatiu de DearDesign.

Les rentadores Genius van ser les protagonistes del cas d’èxit de Girbau, empresa de Vic que ofereix solucions de bugaderia. La seva aposta ha consistit a fer màquines més eficients: «Com millor sigui el centrifugat, menys energia caldrà després per assecar la roba», va exposar Jaume Simonet, director d’R+D del grup. Les rentadores també incorporen un tanc recuperador d’aigua en què l’aigua de l’esclarit fa servir-se per al pròxim rentat, la qual cosa comporta un estalvi de fins al 30% d’aigua. A això cal afegir-hi que les màquines estan digitalitzades, i això els permet saber quants cicles han fet, si tenen alguna avaria, etc.

Carlos Jiménez, de l’agència de disseny estratègic Lúcid, va parlar de DBOX5, un controlador de panells solars en què han aplicat les estratègies d’ecodisseny per reduir l’ús de materials, facilitar-ne el desmuntatge i extreure’n components, i fer-los més fàcils de reparar. Aplicar-ho ha comportat reduir la petjada de carboni un 18%.

Més tard, els assistents van participar en una activitat dinamitzada també per inèdit en què van poder buscar solucions a diversos productes des de l’ecodisseny.

El Passaport Digital de Producte, «una petita finestra per ser transparents»

Un dels requisits que introdueix el nou Reglament d’Ecodisseny és el d’informació mitjançant el PDP, una eina que donarà informació bàsica d’identificació del producte ―com el nom, el pes, la data o el lloc de fabricació―, sobre els materials i els processos ―la composició, l’origen dels materials, els materials d’origen reciclat i els d’origen renovable, etc.―, dades de sostenibilitat com pot ser la petjada de carboni o l’índex de reparabilitat, i manuals i instruccions per a la instal·lació, el muntatge o el manteniment, per exemple.

Va donar els detalls sobre el PDP Adriana Sanz Mirabal, responsable de projectes d’inèdit, abans de donar pas a una conversa amb Albert Pablo, de NOMON, i Elena Badia Elias, responsable de projectes d’inèdit. Els dos van parlar des de la seva experiència en els projectes habitPASS i Long Life Textiles, que han tingut com a objectiu crear una eina digital per millorar la traçabilitat i la transparència del que passa en el cicle de vida d’un producte.

Tant Pablo com Badia en fan una valoració positiva. Per al primer, és «una petita finestra per ser transparents» i que «ens permet establir un diàleg amb l’usuari final». Per a Badia, no només serveix per a això, sinó també per «empoderar el consumidor».

La Trobada va cloure’s amb la presentació de les bases del Premi Catalunya Ecodisseny 2025.