A partir del 2026, les empreses que facin servir expressions com «carbon neutral» o «biodegradable» per vendre les seves bondats ambientals hauran de demostrar que són proclames acurades a la seva realitat. Així ho ha acordat la Unió Europea aquest mes de setembre amb l’objectiu d’acabar amb el greenwashing de les empreses. Darrere d’una empresa o d’un producte que es ven com a neutre en carboni, hi acostuma a haver la compra de crèdits d’emissions, una mesura que han adoptat governs, organitzacions i empreses del sector del gas i del petroli, companyies de vol, de menjar ràpid, del sector de la moda i de la tecnologia, o, fins i tot, universitats, per afirmar que redueixen a seva petjada de carboni. Ara, el diari britànic The Guardian ha publicat les conclusions d’un estudi fet amb Corporate Accountability sobre els projectes de compensació d’emissions que venen la majoria de crèdits de carboni, i que conclou que són «porqueria» perquè «mostren defectes fonamentals» i, per tant, «no s’hi pot confiar per reduir les emissions de gasos d’escalfament global».

Els crèdits de carboni són permisos o certificats que permeten a aquell que els compra compensar una tona equivalent de diòxid de carboni invertint en projectes que, suposadament, redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons The Guardian, «cada cop hi ha més evidències que s’hi exageren els beneficis climàtics» perquè «no poden garantir que augmenten la reducció de les emissions i de forma permanent», entre d’altres. En aquesta línia, el director executiu d’inèdit, Jordi Oliver, es pregunta: «Pot considerar-se equivalent tenir segrestat el carboni fòssil en forma de carbó, petroli o gas, que en un ésser viu? Si invertim en reforestació per segrestar carboni, com podem garantir que els arbres seguiran vius d’aquí a quaranta, vuitanta o cent anys?».

En l’esmentat estudi, The Guardian i Corporate Accountability van analitzar els cinquanta projectes de compensació d’emissions que més crèdits d’emissions han venut globalment, que inclouen projectes en els àmbits de la reforestació, les energies renovables, els residus o l’eficiència energètica en llars de països en vies de desenvolupament. La suma d’aquests projectes representa prop d’una tercera part del mercat voluntari global d’emissions, el que apunta que «els crèdits d’emissió que són porqueria o que estan sobrevalorats i exageren els seus beneficis quant a la reducció de les emissions són la norma».

Primer reduir, després compensar

Sigui com sigui, «barrejar els esforços de descarbonització d’una activitat empresarial amb els donatius que puguin fer-se per finançar projectes externs a una organització és trampós i confús», per al director executiu d’inèdit. «No té res a veure l’esforç que implica descarbonitzar la pròpia activitat i la cadena de valor, amb el fet de pagar perquè altres actuïn». Sobre la compensació, Oliver afirma que «serà necessària, i es pot fer bé, però fins ara s’ha aplicat malament i ha estat una eina de greenwashing». «Per la pròpia experiència», explica, «en ser més fàcil, ràpid i econòmic pagar crèdits de carboni que actuar en la pròpia descarbonització, s’està pervertint l’ordre de ‘calcular, reduir i compensar’, que molt sovint acaba sent ‘calcular ràpid i barat, compensar i comunicar’».