Dels vuit compromisos legals en matèria de residus, Espanya va significativament endarrerida en sis: la recollida separada, el reciclatge, la preparació per a la reutilització, la prevenció de residus —inclosos els objectius específics per a envasos i la recollida separada d’ampolles de plàstic d’un sol ús—. Això compromet l’avanç cap als objectius europeus de 2025, 2030 i 2035.

Així ho conclou l’informe Residuos Municipales en España, publicat per la Fundación Fórum Ambiental i executat tècnicament per inèdit, amb l’objectiu d’orientar les polítiques públiques i les estratègies empresarials.

A continuació es presenten les principals conclusions de l’informe:

Recollida separada

La recollida separada només ha millorat 7,5 punts percentuals en deu anys, i si no s’accelera el ritme serà impossible assolir el 50% exigit per a 2035.
La fracció orgànica representa un 40% dels residus municipals, fet clau per millorar els resultats. Tot i això, tal com assenyala l’informe, encara que és obligatòria des del 2022, la implantació efectiva de la recollida de la fracció orgànica és limitada.

A partir de 2025 també serà obligatòria la recollida de tèxtils, voluminosos, olis i residus domèstics, fet que en el futur hauria de contribuir a millorar el conjunt d’aquestes dades.

Preparació per a la reutilització i el reciclatge

Tot i que actualment Espanya es troba prop de l’objectiu del 55% de reciclatge, aquesta dada deixarà de ser vàlida el 2027. A partir d’aleshores, el mètode de càlcul canvia i només es podrà comptabilitzar com a reciclada la fracció orgànica recollida separadament, de manera que la taxa de reciclatge cauria fins a aproximadament el 26%, molt lluny del 60% exigit per al 2030.

Pel que fa a la preparació per a la reutilització, encara no s’han desplegat les infraestructures ni les polítiques necessàries per fer-la possible, tot i que l’objectiu del 5% és legalment vinculant per a 2025.

Abocament

El 47% dels residus municipals van acabar a l’abocador el 2022, fet que converteix aquesta opció en la via majoritària de tractament.
Aquesta xifra està molt per sobre del límit màxim del 10% fixat per a 2035, cosa que, segons l’informe, «reflecteix un retard estructural important en la transformació del sistema».

A més, el 2022 un 10% del total dels residus es van abocar sense tractament previ, una pràctica que està prohibida.
Davant aquesta situació, l’informe adverteix que el tipus impositiu establert per la Llei 7/2022  «continua sent baix i, per ara, no està generant un canvi significatiu en els models de tractament».

Prevenció

La prevenció continua sent una assignatura pendent.
El 2022, la reducció efectiva dels residus municipals va ser només del 3%, quan l’objectiu és reduir un 13% la generació total de residus per a 2025 i un 15% per a 2030 en comparació amb els nivells de 2010.
L’informe alerta que un dels àmbits més crítics és el dels envasos: lluny de reduir-se, la seva generació ha augmentat un 13% per càpita des de 2018.

Envasos

Espanya ha superat l’objectiu global de reciclatge d’envasos per a 2025, amb una taxa del 65%.
Cal destacar, però, que a més de l’objectiu global, hi ha metes específiques per a cada tipus de material.
Mentre que materials com els metalls, la fusta o el paper-cartró superen àmpliament els seus respectius llindars, altres com el plàstic o el vidre continuen per sota dels objectius establerts per a 2025.

D’altra banda, per incentivar la recuperació d’ampolles de plàstic d’un sol ús, la normativa estableix l’objectiu específic del 70% de recollida separada per a 2023.
A Espanya, aquesta taxa se situava en un 41,3%, molt per sota del mínim requerit, fet que activa l’obligació legal d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn abans de 2027 per assolir el 90% exigit el 2029.

Cal tenir en compte que, tal com assenyalen els autors, encara que les dades disponibles permeten una primera aproximació sobre l’avanç cap als objectius en matèria de residus municipals, aquesta lectura no pot considerar-se definitiva.
El motiu és que existeixen limitacions estructurals en la manera com es mesuren, informen i interpreten aquestes dades: arriben amb més de dos anys de retard, no hi ha un sistema de reporting clar i estandarditzat, i falta transparència en la metodologia de càlcul.