La COP30 de Belém va cloure’s amb petits avenços, però amb una gran assignatura pendent: un full de ruta per eliminar els combustibles fòssils. Més enllà del resultat de la cimera, que s’ha titllat de «poc transformador», si alguna cosa s’hi ha fet palesa és que el sector privat i l’economia circular guanyen cada cop més pes en les polítiques climàtiques globals. Ja abans que la COP30 donés el tret de sortida, el president André Corrêa do Lago va adreçar al món empresarial una carta on els emplaçava a «liderar la transició climàtica» i on posava en relleu la transformació econòmica com una gran oportunitat d’inversió. La Declaració de Belém, per la seva banda, posa en marxa una agenda que vol redefinir el desenvolupament industrial global sota l’òptica de la sostenibilitat, la innovació i la justícia social.

Un canvi d’escala

Un dels principals eixos de la Declaració és la transició energètica i la modernització industrial, amb què es busca accelerar la transició cap a energies més netes i modernitzar el sector industrial global. Fer-ho implica repensar materials, processos i cicles de vida, la qual cosa propicia l’adopció de pràctiques circulars, incloent-hi cadenes de valor globals, la recuperació de materials, una economia postconsum, i la innovació en disseny i en materials.

La Declaració de Belém convida a un canvi d’escala: ja no es tracta només de reduir emissions o impulsar energies renovables. «Es tracta de reinventar la base industrial i el sistema econòmic global a partir d’un enfocament de sostenibilitat sistèmica, en què la transició circular deixa de ser una opció i es perfila com un element estructural del nou model econòmic global», afirma Jordi Oliver Solà, director executiu d’inèdit.

«Sense circularitat no s’assolirà el net zero»

En aquesta línia, durant la cimera es va presentar el Global Circularity Protocol for Business (GCP), elaborat pel World Business Council for Sustainable Development (WBCSD) i la One Planet Network. Es tracta del primer marc global, voluntari i harmonitzat per mesurar, gestionar i comunicar el rendiment circular d’una organització a inversors, reguladors, clients i membres de la cadena de valor. La seva ambició és doble: convertir la circularitat en un pilar estratègic per a les empreses i generar informació fiable per a inversors i responsables polítics.

S’adreça a organitzacions de totes les mides, sectors i àmbits geogràfics, siguin multinacionals o pimes, amb l’objectiu que entenguin com generar valor i donar suport a la transició cap a sistemes econòmics circulars.

Actualment, l’extracció i el processament de materials provoquen més del 55 % de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. Adoptant estratègies circulars, es podrien evitar, potencialment, 76 gigatones de CO₂ i estalviar fins a 120 mil milions de tones de materials d’aquí al 2050. «Mentre la descarbonització s’accelera, l’ús de materials i els residus segueixen augmentant, la qual cosa compromet tant els objectius climàtics com els naturals. Sense circularitat no s’assolirà el net zero», afirma Peter Bakker, president i CEO del WBCSD.

Segons l’informe, aplicar les recomanacions del GCP podria generar milions de llocs de treball vinculats a activitats com la reparació, el reciclatge o la remanufactura, reduir la contaminació atmosfèrica i disminuir la pressió sobre sòls agrícoles i ecosistemes.

Amb el GCP, la circularitat guanya rigor i una brúixola comuna. Després d’una COP30 que deixa un regust una mica aigualit, el missatge que emergeix del món empresarial és clar: ens afrontem a una era decisiva perquè les organitzacions converteixin la circularitat en una palanca real de competitivitat, transparència i impacte.

Foto de Ueslei Marcelino/COP30