Aquesta tardor, França estrena un nou sistema perquè els consumidors puguin conèixer els impactes ambientals associats a la roba que compren, des que es produeixen fins que en finalitza la vida útil. Es tracta d’una etiqueta que podrà incorporar-se a les peces de roba de forma voluntària a partir de l’1 d’octubre de 2025, però que a partir de l’1 d’octubre del 2026 serà obligatòria per a tots els productes que es venguin a França.

La mesura vol, per una banda, facilitar que la ciutadania prengui decisions més informades i responsables en els seus actes de compra; per una altra, guiar les marques en els seus processos d’ecodisseny i posar en valor l’esforç de les que produeixen de forma més sostenible, que repensen els seus subministraments i la seva cadena de valor i que adopten pràctiques industrials i comercials amb menys impacte.

La metodologia de càlcul

L’etiqueta inclou un nombre, que equival als punts d’impacte sobre el planeta, amb el nom de coût environnemental ―anteriorment, Ecoscore. Els punts es calculen a partir de diversos criteris relacionats amb tot el cicle de vida de la peça de roba, des de la producció de les matèries primeres fins al final de la vida útil.

Per establir la metodologia de càlcul, l’any 2022 van analitzar-se més de 400 estudis de cas de diverses desenes de marques, i es va crear un comitè d’experts per orientar els treballs dels poders públics i contribuir en la construcció de la metodologia. En el marc d’un procés de cocreació, van celebrar-se nombrosos treballs i tallers amb la participació de la indústria, la societat civil, experts en anàlisi de cicle de vida (ACV) i del món acadèmic, per donar forma a la metodologia.

El mètode de càlcul es basa en la metodologia Petjada Ambiental de Producte (PEF, per les sigles en anglès) de la Comissió Europea.  Considera l’emissió de microfibres, les problemàtiques vinculades a l’exportació de roba usada fora d’Europa i la durabilitat de les peces. La metodologia permet calcular el cost ambiental d’una peça de roba a partir de paràmetres concrets de cada producte, i que haurà definit el fabricant. Per exemple, el tipus de producte ―pantalons, samarreta, etc.―, tipus de material ―cotó, lli, polièster, etc.― i país de fabricació, entre d’altres.

Així, els impactes que es consideren en el càlcul són:

• – el consum d’aigua i d’altres recursos naturals, així com l’ús de productes fitosanitaris, per a la fabricació de la peça;
• – els modes de transport utilitzats per posar el producte a disposició dels consumidors;
• – l’emissió de microfibres, especialment durant el rentat de la peça;
• – la possibilitat de reciclar o reparar la peça de roba;
• – la durabilitat no física de la peça ―és a dir, la predisposició que tingui a ser portada durant molt de temps, tenint en compte, entre altres factors, que pugui ser arranjada―, i la durabilitat física ―la capacitat de la peça de resistir el desgast físic derivat del seu ús i manteniment― s’han d’integrar, a la llarga, en el càlcul del nombre de punts d’impacte.

El resultat és un nombre; com més gran sigui, més gran és l’impacte d’aquell producte sobre el medi ambient. Així, el consumidor podrà comparar l’impacte ambiental de diferents peces de roba.

Cada marca que, voluntàriament, vol incloure l’etiqueta als seus productes, haurà de declarar les seves informacions i dades al portal ecobalyse.beta.gouv.fr.

Els productes que duran l’etiqueta

Els calçotets ―tant bòxers com eslips―, els mitjons i altra roba interior, les camises, texans i altres pantalons, faldilles i vestits, banyadors, abrics i jaquetes, i samarretes i polos. En queden exclosos els accessoris i el calçat, els productes de segona mà, els de cuir, els EPI i els productes amb més d’un 20% de massa composta per materials que no són fibres tèxtils.

La normativa francesa i les fases d’implementació

La implantació d’un sistema d’etiquetatge ambiental de la roba sorgeix de la Llei Clima i Resiliència (Loi Climat et Résilience), que va ser una de les grans peces legislatives de la transició ecològica a França. L’article 2 d’aquesta llei preveu que l’etiquetatge ambiental informi els consumidors «de manera fiable i fàcilment comprensible» sobre «l’impacte ambiental dels béns i serveis considerats en el conjunt del seu cicle de vida».

El decret i l’ordre que regulen l’etiquetatge del cost ambiental van ser sotmesos a consulta pública a finals del 2024 i van ser validats per la Comissió Europea el maig del 2025.

La implementació del decret es farà en dues fases:

• – Una primera fase, de l’1 d’octubre de 2025 fins a l’1 d’octubre de 2026, en què la comunicació serà voluntària i només les marques podran calcular i comunicar el cost ambiental de les seves referències.
• – En una segona fase, que començarà l’1 d’octubre de 2026, el sistema passarà a ser obligatori. Si una marca no ha publicat el cost ambiental dels seus productes, tercers com poden ser distribuïdors o ONG, podran calcular-lo i publicar-lo sense l’acord de la marca.

La seva implementació a França  aportarà ensenyaments valuosos i alimentarà els treballs europeus amb vista a un marc harmonitzat i operatiu.

Com podem ajudar-te des d’inèdit?

A inèdit comptem amb una vasta experiència en la quantificació dels impactes ambientals i oferim assessorament expert i solucions a empreses de tots els sectors.

Si la teva empresa pertany al sector del tèxtil, i vols posar fil a l’agulla perquè els teus productes siguin més sostenibles i compleixin amb la normativa francesa, a inèdit podem ajudar-te:

• – Incorporant, en una sola eina, els càlculs ambientals de totes les teves referències.
• – A l’hora d’extreure resultats en petjada de carboni, Ecoscore i en diverses categories d’impacte més.
• – Establint una metodologia alineada amb la PEF Apparel and Shoes, i actualitzable quan apliqui. 
• – Oferint-te assessorament i suport en matèria de sostenibilitat.