El 90% dels residus tèxtils municipals de Catalunya acaba en abocadors o incineradores
Ho conclou un estudi de l’ICTA-UAB en què ha participat Laura Talens, investigadora d’aquest centre de recerca i sòcia d’inèdit. L’estudi aporta llum sobre les pràctiques actuals de gestió dels residus tèxtils, tant per part de la ciutadania com de les entitats gestories autoritzades, i en quantifica l’impacte ambiental.
A Catalunya, només un 10% dels residus tèxtils es depositen en els contenidors especialitzats; el 90% restant es porta al punt verd o es llença al contenidor gris. El motiu principal és el desconeixement que els contenidors són tant per dipositar-hi roba en bon estat com en males condicions perquè, sigui quin sigui el seu estat, es pot aprofitar. És una de les conclusions d’un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) publicat aquest gener, en què ha participat Laura Talens, investigadora d’aquest centre de recerca i sòcia d’inèdit, i Gemma Morell, doctoranda també a l’ICTA-UAB i extreballadora d’inèdit. L’estudi aporta llum sobre les pràctiques actuals de gestió dels residus tèxtils, tant per part de la ciutadania com de les entitats gestories autoritzades, i en quantifica l’impacte ambiental.
Segons l’estudi, el 80% de la roba que es recull o bé es recicla o bé es reutilitza venent-la a botigues de segona mà, mercats ambulants o altres indústries. D’aquest 80%, la meitat es comercialitza a Catalunya i Espanya, i l’altra meitat s’exporta a països de l’Àsia, l’Àfrica i Europa, principalment el Pakistan ―l’any 2020 van exportar-s’hi 3.500 tones de roba usada procedent de Catalunya―, els Emirats Àrabs Units, Suïssa i el Camerun; un cop allà, se’n desconeix el destí.
La recerca també mostra que la petjada de carboni d’una tona de roba gestionada a partir de la recollida selectiva és de 207 kg de tones de CO2 equivalents, mentre que la d’una tona de roba que es llença directament als abocadors o s’incinera és de 353 kg de CO2 equivalents, és a dir, un 40% més gran.
Les responsables de l’estudi recorden que és necessari reduir la producció i el consum massiu de roba, així com fomentar l’ecodisseny per fer peces de qualitat que siguin duradores i en què es prioritzi l’ús d’un únic material i que sigui reciclat de la pròpia indústria tèxtil. També, impulsar el mercat de segona mà i potenciar la reparació de les peces de roba per allargar-ne la vida útil.
Referència
Morell-Delgado, G., Talens Peiró, L., Toboso-Chavero, S. Revealing the management of municipal textile waste and citizen practices: The case of Catalonia. Science of the Total Environment. (2024) https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2023.168093
*Fotografia de Martí Petit per a la Direcció de Serveis de Comunicació Digital de l’Ajuntament de Barcelona. Copyright: Ajuntament de Barcelona CC-BY-NC-ND