Una de les principals companyies energètiques d’Austràlia, EnergyAustralia, ha demanat perdó a les 400.000 persones que s’havien adherit al programa de compensació de carboni de la companyia, que des del 2016 prometia compensar les emissions generades pel seu consum d’electricitat i gas. En un comunicat, l’empresa reconeix que la compensació de carboni «no és la manera més eficaç d’ajudar els clients a reduir les seves emissions», i demana perdó a «qualsevol client que consideri que la manera com es van comercialitzar els productes go neutral no va ser prou clara». La disculpa arriba dos anys després que l’organització Parents for Climate iniciés una acció legal contra l’empresa al·legant que havia dut a terme pràctiques enganyoses i deslleials en afirmar que reduïa les seves emissions, entre d’altres coses mitjançant la compra de crèdits de carboni.

És el primer cop que una empresa energètica australiana s’enfronta a una acció legal per un suposat greenwashing. Segons els demandants, es tracta d’un «reconeixement històric» i un fet que envia «el missatge que l’era del greenwashing sense control ha arribat al seu final».

A Europa i als EUA, en els darrers mesos, s’han viscut dos altres casos. Un és el de la denúncia col·lectiva contra Apple als Estats Units, que l’any 2023 va ser acusada d’haver enganyat els consumidors en promocionar diversos models d’Apple Watch com a carbon neutral. Els demandants van assenyalar que els projectes de compensació als que vinculen la seva declaració no representen reduccions reals d’emissions perquè es tracta de zones protegides des de fa dècades que haurien mantingut el seu estat independentment de la inversió d’Apple.

Més recentment, un tribunal alemany ha condemnat Adidas per haver fet publicitat enganyosa en anunciar que seria neutra en emissions l’any 2050, sense aportar informació clara i específica sobre com preveu assolir aquest objectiu. En concret, el tribunal ha ordenat a l’empresa que deixi de promoure l’afirmació: «Serem neutres en emissions de carboni el 2050: Adidas està compromesa amb una sèrie d’objectius ambiciosos que obriran el camí cap a la neutralitat climàtica al llarg de tota la nostra cadena de valor l’any 2050». El motiu és que no explica si, per aconseguir-ho, farà ús de la compensació d’emissions, i perquè el terme neutralitat climàtica és ambigu i pot confondre els consumidors si no s’acompanya d’informació clara i verificable. La sentència obre la porta a accions contra altres marques que s’han compromès a ser climàticament neutres però sense explicar com pensen aconseguir-ho.

La solució: un pla de descarbonització

Aquests tres casos posen en relleu no només que el greenwashing és al punt de mira, sinó que cada cop més es qüestiona la validesa dels projectes de compensacions d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, tal com ja havíem explicat en aquesta notícia i en aquesta altra, publicades fa uns mesos. En el cas d’Adidas, «la solució hauria estat comptar amb un bon pla de descarbonització en què es prioritzi reduir les emissions i pugui avaluar-se’n el progrés, i en què les pràctiques de compensació es deixin per a més endavant o s’emprin com a eina complementària, i no central, del pla de descarbonització», afirma Jordi Oliver, director executiu d’inèdit. Això va en la línia de la Science Based Targets initiative, que recentment va donar llum verda als seus signataris a fer servir la compensació de les emissions, però per a les «emissions residuals».