A diferència del model lineal, que produeix, utilitza i llença, l’economia circular busca retenir el valor d’un producte dins del sistema econòmic durant el màxim de temps possible. La clau per aconseguir-ho són el que s’anomena Processos de Retenció de Valor (VRP, per les sigles en anglès), i són les activitats que permeten allargar la vida útil d’un producte més enllà de la durada que se n’espera. Inclouen la reutilització, la reparació, el recondicionament i la remanufactura, unes estratègies que permeten reduir l’extracció de recursos naturals, minimitzar els residus i les emissions i generar oportunitats econòmiques i d’ocupació.

Fer-ho, implica, segons l’International Resource Panel de les Nacions Unides, una «revolució en la forma com produïm i consumim. Una revolució en què passem d’uns models de producció i consum intensius en recursos, cap a uns processos eficients i baixos en carboni, en els quals la innovació és el motor de canvi».

Ecodissenyar per conservar

La retenció de valor comença en la fase de disseny. És en aquest moment quan es decideix si un producte serà durador, modular, reparable o reciclable, i quins materials s’utilitzaran per facilitar-ne la reutilització o el recondicionament. Un bon disseny permet allargar la vida útil dels productes i reduir-ne l’impacte ambiental des de l’origen.

Cal tenir en compte, però, que retenir el valor dels productes implica ampliar la mirada i anar més enllà del disseny d’un producte: cal repensar els sistemes de producció i consum, i això vol dir implementar i escalar models de negoci circulars que permetin la retenció de valor dels productes a través del manteniment predictiu, la remanufactura i el lloguer, entre d’altres.

Un exemple clàssic de model de negoci circular és la servitització, que consisteix a oferir l’ús o la funcionalitat d’un producte com un servei i no com un bé físic, i en el qual el fabricant o proveïdor és el propietari del producte i es fa càrrec del manteniment i la gestió al final de la seva vida útil.

El dret a reparar: un canvi de paradigma

Amb l’objectiu d’impulsar un mercat de la reparació fort i competitiu i reduir els residus generats per la substitució prematura de béns, el juliol del 2024 va entrar en vigor europea la Directiva (UE) 2024/1799 ―també coneguda com la Directiva sobre el dret a reparar―, que obliga els fabricants a reparar els seus productes de forma gratuïta o, si més no, assequible, i proporcionar als consumidors les eines i la informació necessàries per reparar-los. Així doncs, hauran d’oferir serveis de reparació a preus raonables, garantir l’accés a peces de recanvi i ampliar la garantia dels productes reparats un any addicional. La directiva també preveu plataformes digitals per connectar consumidors amb tallers locals i prohibeix pràctiques que dificultin la reparació, com el bloqueig de recanvis o de programari.

La Directiva donarà resposta a una necessitat de la ciutadania, si més no, la de Catalunya. Segons l’estudi Activant la reparació a través del comerç, elaborat per inèdit per encàrrec del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), un 96% dels enquestats voldria trobar més productes reparats al mercat i un 80% estaria disposat a pagar més per un producte reparable. Per altra banda, prop del 70% de les persones enquestades ha realitzat alguna activitat d’autoreparació i el 60% ha portat a reparar un producte en els darrers sis mesos.

L’exemple de França: l’índex de reparabilitat

Per poder reparar un producte, aquest ha de ser reparable. I aquí, hi entren tant l’ecodisseny, com ja hem apuntat abans, com la transparència per part del productor. Per abordar aquest segon punt, França va posar en vigor l’any 2021 l’índex de reparabilitat, que tot producte ha d’incloure, de forma obligatòria, en el punt de venda. Va de l’1 al 10, i informa el consumidor sobre la facilitat de reparar un producte.

L’índex afecta rentadores, telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils, televisors i talla-gespes elèctrics, i es calcula segons cinc criteris: disponibilitat de documentació tècnica, facilitat per desmuntar l’aparell, i l’accés eines i peces de recanvi i el preu d’aquestes, a més de criteris específics segons la categoria de producte.

L’objectiu és fomentar el consum responsable i incentivar el disseny ecoeficient, i assolir una taxa de reparació del 60%. El balanç, per ara, és positiu, i tot apunta que és una eina útil per promoure, per una banda, la compra de productes més reparables i, per l’altra, perquè els productors introdueixin l’ecodisseny en els seus productes.

Com et pot ajudar inèdit?

A inèdit, tenim experiència vasta en l’àmbit de l’ecodisseny de productes i serveis i en el disseny d’estratègies de negoci circulars. Per veure en què hem treballat, pots donar una ullada als nostres casos d’èxit.