Els dies 28 i 29 d’octubre, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) va acollir el III Congrés Catalunya Circular, organitzat per la Generalitat de Catalunya, en el qual inèdit ha estat part, un cop més, de la secretaria tècnica. L’edició va aplegar un miler de professionals per aprendre, compartir coneixements i debatre al voltant de l’economia circular. A més de formar part de la secretaria tècnica, diverses persones de l’equip d’inèdit van participar en les sessions plenàries i les taules rodones sectorials.

El matí del 28 d’octubre va començar amb l’obertura a càrrec de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Tot seguit, van tenir lloc les intervencions de Daniel Montalvo, director de l’àrea d’Economia Circular, Finances i Indicadors de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA); Manuel Szapiro, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, i, finalment, Alejandro Dorado, comissionat per a l’Economia Circular del MITECO, i Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat.

Aquest primer bloc va servir per exposar tant l’estat de la qüestió com les regles del joc per als pròxims anys, tant a Europa com a Espanya i Catalunya. Els ponents van posar de manifest que les grans xifres de l’economia circular s’han estancat en els darrers anys, si bé cada cop és més evident que cal apostar per la circularitat, tant per reduir les dependències dels mercats exteriors a Europa com per generar noves oportunitats empresarials. Per avançar, van dir, caldrà replantejar els models de negoci, els patrons de consum i la governança, a més de ser ambiciosos, simplificar els tràmits administratius i crear incentius que ens allunyin de l’economia lineal i ens alineïn amb la circular.

Reptes i oportunitats dels models de negoci circulars

Un de cada tres euros del valor econòmic que es genera al món es perd a causa de l’ús lineal dels materials, segons dades del Circularity Gap Report 2026. Com podem conservar el valor dels productes? Recondicionant-los, revenent-los, reutilitzant-los, actualitzant-los en el marc de models de servitització i revaloritzant els residus. Adriana Sanz Mirabal, consultora sènior d’inèdit, va ser l’encarregada de moderar una taula rodona en què representants de cinc empreses catalanes que han implementat aquestes estratègies d’economia circular van compartir els seus casos d’èxit: Circulari, Wallapop, BonÀrea, Lamp i Coleo.

Entre les principals conclusions d’aquest bloc, destaca una idea força: la sostenibilitat ha de ser còmoda i rendible per al client. També es va posar sobre la taula la necessitat de crear mercat, ja que, ara per ara, la demanda encara és insuficient.

La circularitat, una estratègia climàtica i de competitivitat

Jordi Oliver i Solà, director executiu d’inèdit, va partir també del nostre «model de destrucció de recursos» per posar en relleu la importància de la transició circular. Fent referència, també, a les dades del Circularity Gap Report 2026, Oliver va recordar que el model lineal provoca que cada any es perdi el 31 % del PIB mundial. En aquest context, va ser contundent: «La transició energètica és important, però la circularitat encara ho és més».

I és que, tot i la importància d’apostar per energies més netes i baixes en carboni, el gruix de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les organitzacions es concentra en l’abast 3, és a dir, en les emissions indirectes de la cadena de valor. Per tant, avançar en la descarbonització també implica transformar la manera com produïm, consumim i gestionem els recursos.

Però quines són les tres claus per reduir les emissions de l’abast 3 i avançar cap a una transició circular? En primer lloc, fer servir menys materials, per exemple, eliminant materials i components innecessaris. En segon lloc, allargar i intensificar l’ús dels productes, mitjançant models de negoci basats en l’ús i no en la venda d’unitats, o fomentant-ne l’ús compartit. I, finalment, tancar el cicle dels materials, a través d’estratègies com la reutilització, la remanufactura o la simbiosi industrial.

Oliver va acabar destacant la necessitat d’incorporar indicadors i metodologies per mesurar la circularitat, perquè, tal com va recordar, «no podrem gestionar allò que no podem mesurar». En aquest àmbit, ja disposem de metodologies que permeten avaluar la circularitat amb rigor, com el Global Circularity Protocol (GCP) o la norma ISO 59020.

La jornada del dia 28 va incloure, a més d’aquestes intervencions, quatre taules rodones més sobre la governança de la transició circular en ciutats i regions, la simbiosi industrial, els recursos financers públics i privats com a motor de la transformació circular, la transferència del coneixement acadèmic al sector empresarial i la viabilitat de les infraestructures de prevenció de residus. També es va parlar de com la intel·ligència artificial pot estar al servei de l’economia circular.

Una mirada sectorial als reptes de l’economia circular

La segona jornada del Congrés va començar amb dues ponències: la primera, sobre la Llei estatal de residus i economia circular (Llei 7/2022), a càrrec de Margarita Ruiz Raiz-Aja, subdirectora general de Residus del MITERD, i la segona, sobre el paper dels clústers en la transició circular. A continuació, van tenir lloc diverses taules rodones en paral·lel, centrades en els reptes i les oportunitats de l’economia circular en diferents sectors: el packaging, la construcció, l’hàbitat, el tèxtil, l’alimentació, l’automoció, els residus, el plàstic i el turisme. Per part d’inèdit, la consultora sènior Adriana Sanz Mirabal va participar en la taula del sector hàbitat; el soci director d’inèdit, Ramon Farreny, en la dels residus, i la consultora sènior Mireia Andreu, en la del plàstic.

L’ACV, una eina clau per prendre decisions circulars

També el segon dia del Congrés va incloure la ponència «Anàlisi de Cicle de Vida: la ciència que guia les decisions circulars», en què Llorenç Milà i Canals, cap de la Life Cycle Initiative del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), va reivindicar l’anàlisi del cicle de vida (ACV) com una eina fonamental per comprendre els impactes ambientals des d’una perspectiva sistèmica i, així, prendre decisions més ben fonamentades.

En aquest sentit, va presentar Atlas, una iniciativa liderada per la UNEP que vol esdevenir una infraestructura global comuna de dades d’ACV. El seu objectiu és connectar les bases de dades existents, fer-les comparables i interoperables a escala internacional i contribuir a cobrir les llacunes d’informació actuals. Amb una primera versió prevista per al 2027, Atlas aspira a constituir un bé públic global, accessible a tothom qui necessiti aplicar aquesta metodologia.