Per avançar cap a una mobilitat elèctrica més sostenible, cal abordar de manera integral els impactes ambientals associats a les bateries al llarg de tot el seu cicle de vida, des de la fabricació i l’ús fins al manteniment, el recondicionament, la reutilització i el final de vida. En aquest context, el projecte REVIA, en què ha participat inèdit, ha explorat solucions avançades per allargar la vida útil de les bateries de vehicles elèctrics lleugers. Des de la perspectiva ambiental, l’objectiu era millorar la circularitat dels materials, reduir la generació de residus i optimitzar l’ús dels recursos en les diferents etapes del cicle de vida de les bateries. El projecte ha culminat amb la definició d’un full de ruta per donar continuïtat a la recerca en l’àmbit de les bateries de segona vida.

Tres línies d’innovació per millorar la circularitat de les bateries

REVIA s’ha articulat al voltant de tres línies d’innovació:

• – El desenvolupament d’una carcassa polimèrica per reduir el pes de la bateria, equipada amb sensors electrònics impresos per monitorar-ne la temperatura.
• – La digitalització del procés de fabricació mitjançant un bessó digital de la planta de producció, amb l’objectiu d’optimitzar els processos i reduir les ineficiències i les pèrdues.
• – L’avaluació ambiental i de circularitat de les bateries i dels processos associats, seguint criteris d’ecodisseny.

inèdit avalua els impactes ambientals i el potencial de circularitat

inèdit s’ha encarregat d’aquesta tercera línia de treball, i ho ha fet avaluant les solucions desenvolupades des de la perspectiva ambiental i de l’economia circular. També ha identificat oportunitats de millora per orientar el disseny de les bateries i els processos associats cap a models més eficients.

En concret, ha analitzat la reciclabilitat i la circularitat dels materials de la carcassa polimèrica sensoritzada i les ha comparat amb les d’una carcassa metàl·lica de referència. L’anàlisi ha tingut en compte tant l’origen dels materials com la seva gestió al final de la vida útil, i ha permès identificar quins elements del nou disseny afavoreixen la circularitat del producte i quins en dificulten la recuperació.

Paral·lelament, s’ha dut a terme una anàlisi del cicle de vida (ACV) de la carcassa polimèrica per quantificar els impactes ambientals associats a les diferents etapes: la producció dels materials, la fabricació, el transport, la distribució, la fase d’ús i el final de vida. Els resultats han permès identificar els punts crítics del prototip i orientar les decisions d’ecodisseny.

L’estudi també ha comparat aquests resultats amb els de l’ACV de la solució metàl·lica convencional per analitzar l’efecte combinat de la reducció del pes de la bateria, l’ús de materials reciclats, la integració de l’electrònica impresa i l’allargament de la vida útil. A més, s’ha analitzat el potencial del bessó digital com a eina per impulsar la circularitat.

Un full de ruta per avançar cap a les bateries de segona vida

Els resultats mostren que les solucions desenvolupades ofereixen millores ambientals i de circularitat rellevants, però també posen de manifest oportunitats de millora, especialment pel que fa a la reciclabilitat de les bateries al final de la seva vida útil.

Per donar continuïtat a la recerca, s’ha definit un full de ruta orientat a mantenir els beneficis ja assolits i superar les limitacions detectades en la separació de materials, la presència de components multimaterials i la integració de components electrònics.

D’aquesta manera, les futures iteracions podran avançar cap a solucions que no només siguin més lleugeres i duradores, sinó també més fàcils de reparar, desmuntar, reutilitzar i reciclar.

Participants i finançament

El projecte ha estat coordinat pel CIAC – Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya i ha comptat amb la participació del Clúster Digital de Catalunya, el Centre Espanyol de Plàstics (CEP) i el Clúster MAV, juntament amb les empreses Thinex Rotimpres, Leartiker, Cadtech i inèdit. Millor Battery ha actuat com a empresa demostradora.

Amb un pressupost de 811.121 €, el projecte REVIA ha estat finançat pel Ministeri d’Indústria i Turisme a través del programa d’ajuts a les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI) per millorar la competitivitat de les pimes, en la convocatòria d’agost de 2025, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.