L’aplicació del Reglament sobre envasos i residus d’envasos (PPWR), a partir del pròxim 12 d’agost, comportarà un punt d’inflexió en la manera com es dissenyen, comercialitzen i gestionen els envasos a Europa. El Reglament incorpora diverses obligacions que poden afectar el sector horeca en funció de l’activitat que desenvolupi cada empresa. Una de les més rellevants afecta els establiments que ofereixen begudes calentes o fredes o aliments preparats per emportar: abans del 12 de febrer de 2028 hauran d’oferir als consumidors l’opció d’obtenir aquests productes en un envàs reutilitzable, en el marc d’un sistema de reutilització, sense que aquesta opció comporti un cost superior ni unes condicions menys favorables que la corresponent en un envàs d’un sol ús.

Aquesta obligació no serà aplicable a les microempreses, és a dir, a les empreses amb menys de deu treballadors i un volum de negoci anual o un balanç general anual inferior als dos milions d’euros, d’acord amb el que estableix el PPWR.

Com implantar un sistema de reutilització d’acord amb el PPWR

Tot i que aquesta obligació no serà aplicable fins al febrer de 2028, implantar un sistema de reutilització per a envasos de begudes i aliments per emportar requereix temps. Abans de posar-lo en marxa, les empreses han d’analitzar aspectes com el disseny del sistema, la logística de retorn, el rentat i la higienització dels envasos, l’experiència d’ús, els costos operatius o els impactes ambientals. Per això, la realització de proves pilot esdevé una eina clau per validar-ne el funcionament, identificar possibles millores i garantir que el sistema sigui viable des dels punts de vista tècnic, econòmic i ambiental.

Les proves pilot, un pas clau abans del desplegament

En aquest àmbit, inèdit ha acompanyat Fira de Barcelona des del 2024 en el disseny, implementació i avaluació de proves pilot per establir les bases d’un sistema de reutilització d’envasos per a begudes i aliments en esdeveniments.

Durant el 2024 es van desenvolupar dues primeres proves pilot, que van permetre identificar oportunitats de millora i aprendre sobre els reptes operatius associats a la implantació d’un sistema de reutilització en un entorn d’alta complexitat logística. A partir d’aquests aprenentatges, el 2025 es va redissenyar substancialment el model i es va executar una nova prova pilot per validar un sistema més eficient i escalable. El 2026 es duen a terme tres noves proves pilot per consolidar el sistema i avançar cap al seu desplegament.

Els resultats de les darreres proves pilot demostren el potencial d’aquest tipus de solucions: s’ha assolit una taxa de retorn dels envasos del 88 %, una reducció de la generació de residus d’entre el 57 % i el 60,8 % respecte d’un escenari basat exclusivament en envasos d’un sol ús, així com una reducció de la petjada de carboni d’entre el 8 % i el 9 %, amb un potencial de reducció validat d’entre el 24 % i el 29 %. A més, el sistema ha permès reduir el consum d’aigua associat al cicle dels envasos en un 30 %. L’experiència confirma que, amb una planificació adequada i una correcta coordinació entre agents, aquestes solucions poden ser escalables i replicables fins i tot en entorns de gran complexitat logística.

Quan un envàs reutilitzable és més sostenible que un d’un sol ús

La transició cap a sistemes de reutilització té el potencial de reduir de manera significativa l’impacte ambiental dels envasos. Substituir un envàs d’un sol ús per un de reutilitzable que es faci servir múltiples vegades permet reduir el consum de matèries primeres i la generació de residus. Ara bé, perquè aquest benefici es materialitzi, és imprescindible assolir un nombre suficient de reutilitzacions.

Que un envàs reutilitzable sigui ambientalment més avantatjós que un d’un sol ús dependrà, a més, de factors com el material, el pes, els processos de rentat i higienització o les distàncies de transport. Així, per exemple, una caixa de plàstic reutilitzable i lleugera pot compensar els impactes associats a la seva fabricació després d’una desena d’usos, mentre que una ampolla de vidre reutilitzable i pesada pot necessitar entre quinze i vint rotacions per assolir un millor comportament ambiental.

Els consumidors aposten cada cop més pels envasos reutilitzables

Lluny de representar una barrera, les solucions de reutilització compten cada cop amb més acceptació per part dels consumidors. Segons un estudi de Stora Enso (2023), el 77 % dels europeus tenen una percepció positiva dels envasos reutilitzables. Aquesta tendència també es reflecteix en el mercat: cada vegada més marques incorporen sistemes d’envasos reutilitzables o reomplibles a la seva oferta, mentre que l’European Reuse Barometer 2024 assenyala que el 80 % dels sistemes de reutilització registren taxes de retorn superiors al 75 % i que gairebé dos terços de les iniciatives implantades en el sector retail ja funcionen de manera rendible.

Casos d’èxit de reutilització d’envasos a Europa

Els casos d’èxit demostren que la reutilització és una opció viable quan el sistema està ben dissenyat. A la ciutat danesa d’Aarhus, per exemple, els establiments poden oferir begudes i aliments per emportar en envasos retornables que els consumidors dipositen en una xarxa de punts de retorn abans de ser rentats i reutilitzats. Un altre exemple és Vytal, una plataforma digital present en més de quinze països europeus que permet als usuaris obtenir envasos reutilitzables mitjançant una aplicació i retornar-los a qualsevol establiment adherit o punt de recollida. Gràcies a un sistema de seguiment digital i a un model que facilita el retorn dels envasos, la companyia ha assolit una taxa de retorn superior al 99 %, fet que demostra que la comoditat per als usuaris i una bona organització logística són factors determinants per a l’èxit dels sistemes de reutilització.

Com pot ajudar-te inèdit a adaptar-te al PPWR?

inèdit acompanya empreses i organitzacions en el disseny, l’execució i l’avaluació de proves pilot de reutilització, desenvolupant sistemes adaptats als requisits que estableix el PPWR i analitzant-ne els resultats des d’una perspectiva tècnica, operativa, econòmica i ambiental.

Aquest procés permet validar el funcionament del sistema abans de desplegar-lo, identificar oportunitats de millora i definir una estratègia de reutilització adaptada a les necessitats de cada organització i alineada amb els requisits del Reglament, facilitant així que el sector horeca s’adapti als nous requisits del PPWR.