La Comissió Europea publicarà en els pròxims mesos la proposta legislativa de la futura Circular Economy Act (CEA), una normativa que es perfila com una peça clau del Clean Industrial Deal i de la Brúixola per a la Competitivitat del mandat 2024-2029. Amb aquesta iniciativa, la UE vol que es dobli l’ús de materials circulars fins al 24 % l’any 2030 i que la circularitat se situï al centre del mercat únic, la resiliència industrial i l’autonomia estratègica europea. La Llei establirà un marc comú europeu en què s’harmonitzin definicions i normatives clau sobre residus, materials secundaris i la responsabilitat dels productors; alhora, simplificarà la legislació vinculada als productes, els residus i el mercat interior.

La CEA hauria d’esdevenir un instrument per a la competitivitat, i hauria de permetre:

• – accelerar la transició de la UE, que encara és un 90 % lineal, cap a l’economia circular,
• – establir normes més simples, clares i digitals per a les matèries primeres secundàries i els residus, per harmonitzar el mercat europeu i reduir costos;
• – augmentar la quantitat de residus recollits selectivament i millorar la disponibilitat i qualitat dels materials secundaris;
• – incrementar la incorporació de materials secundaris als productes;
• – reforçar la capacitat europea de recollida, classificació i reciclatge,
• – i reduir la generació de residus.

La pròpia CE apunta que la rellevància de la CEA, des del punt de vista estratègic, rau en el seu potencial per fer front als reptes de seguretat econòmica, crisi ambiental, i competitivitat industrial.

Abordarà reptes que avui centren el debat polític europeu

El model de l’economia circular vol trencar amb el model tradicional basat a extreure, produir, usar i llençar, mantenint els recursos en circulació el màxim de temps possible. L’objectiu és doble: reduir els impactes ambientals i augmentar la resiliència econòmica d’Europa gràcies a disminuir la dependència de materials verges i d’unes cadenes de subministrament globals inestables.

En aquest context, la llei haurà d’abordar diversos reptes estructurals que avui se situen al centre del debat polític europeu:

• – La seguretat material i les matèries primeres crítiques. La UE depèn fortament de tercers països per obtenir recursos estratègics, fet que la situa en una posició de vulnerabilitat. Per exemple, importa gairebé el 100 % de les terres rares pesants, principalment de la Xina. Tot i que el Reglament europeu de Matèries Primeres Crítiques fixa que el 25 % del consum europeu de materials estratègics hauria de provenir del reciclatge, les taxes actuals de reciclatge de materials com el liti o les terres rares continuen per sota de l’1 %. La futura llei haurà de crear les condicions perquè recuperar aquests materials sigui viable des del punt de vista econòmic.
• – La fragmentació del mercat únic. Actualment, falten criteris harmonitzats per determinar quan un residu deixa de ser residu i passa a considerar-se un producte o material reutilitzable. Aquesta manca d’harmonització genera inseguretat jurídica i dificulta la circulació de matèries primeres secundàries entre països europeus.
• – La necessitat de reduir el consum de recursos. Segons l’informe State of the Environment 2025, el volum de residus i el consum de materials a la UE es troben per sobre dels límits sostenibles. Tot i els avenços en reciclatge, la circularitat no es podrà assolir només reciclant més: també caldrà reduir el consum global de recursos i desacoblar-lo del creixement econòmic.
• – La bretxa de preu i qualitat entre materials verges i reciclats. Sovint, els materials reciclats tenen un cost més elevat que els materials verges o es perceben com a materials de menor qualitat. Això en debilita la demanda i dificulta la viabilitat econòmica del reciclatge. Un dels grans reptes de la Circular Economy Act serà aconseguir que tant l’ús com la producció de materials reciclats d’alta qualitat siguin econòmicament atractius.
• – La governança dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor (RAP). Aquests sistemes obliguen els productors a assumir la responsabilitat econòmica i/o organitzativa de la gestió dels productes al final de la seva vida útil. Tot i això, el model actual sovint prioritza la reducció de costos per davant dels resultats ambientals i circulars.
• – Els riscos per a la salut associats al reciclatge. Els processos de reciclatge també plantegen reptes vinculats a la salut i al medi ambient, com la toxicitat química o l’emissió de microplàstics.

CEA representa una oportunitat urgent perquè les institucions europees i els governs nacionals reforcin les polítiques de competitivitat, descarbonització industrial i resiliència econòmica de cara als pròxims anys.