Un projecte per valoritzar la sansa de l’oli d’oliva i reforçar l’autonomia de les cooperatives oleícoles de les Zones de Transició Nuclear
El projecte Indusanva, en què ha participat inèdit, analitza la viabilitat d’una planta per transformar la sansa en biocombustibles i oli per a la indústria de refinació
En la producció de l’oli d’oliva, al voltant del 80 % de l’oliva processada es transforma en sansa, un subproducte amb una consistència pastosa i sòlida format per la polpa, el pinyol i la pell de l’oliva. Tot i que té un gran potencial per ser valoritzada, s’aprofita molt poc; la sansa humida es deriva normalment a indústries especialitzades, les anomenades orujeras, que n’extreuen l’oli residual. Ara bé, en campanyes de més producció, a Catalunya poden arribar-se a generar fins a 150.000 tones de sansa, una quantitat que aquestes indústries no tenen prou capacitat per gestionar i que comporta un problema d’emmagatzematge per als molins.
El projecte Indusanva, en què ha participat inèdit, ha estudiat una via per valoritzar la sansa i incrementar l’autonomia de les cooperatives oleícoles de les Zones de Transició Nuclear (ZTN), en concret de la Ribera d’Ebre, el Segrià, les Garrigues, el Priorat i la Terra Alta.
Un model circular per valoritzar la sansa
La clau del projecte ha estat partir de la idea que la sansa pot ser una font de nous recursos i ingressos per a les cooperatives oleícoles de les ZTN. Es van estudiar diverses vies potencials de valorització, i se’n van identificar tres de viables econòmicament, d’entre les quals se’n va prioritzar una: l’assecatge.
A partir d’aquí, es va elaborar un estudi tècnic de disseny i implementació d’una planta per processar la sansa mitjançant tres processos principals: la despinyolada, el repàs de la sansa per recuperar l’oli residual i l’assecatge. El resultat serien tres productes comercialitzables: sansa seca i pinyol, destinats principalment a l’ús com a biocombustibles, i oli de sansa destinat a la indústria de refinació.
Una nova via per reforçar l’autonomia de les cooperatives
El paper d’inèdit en el projecte va consistir a analitzar la viabilitat del model de valorització i a elaborar el pla de negoci i financer de la futura planta. Així, es va definir la proposta de valor del projecte, es van analitzar el mercat i els possibles clients, i es van estudiar el model d’ingressos i els canals de comercialització. També es va plantejar el funcionament operatiu de la futura instal·lació i es van estudiar possibles emplaçaments i el model de governança.
El paper d’inèdit a Indusanva ha consistit a analitzar la viabilitat del model de valoració de la sansa i a elaborar un pla de negoci i financer de la futura planta de tractament
L’anàlisi econòmica posa de manifest que el projecte té capacitat per cobrir els costos operatius i generar un marge positiu en l’escenari de referència, si bé el paper de les administracions és fonamental per impulsar aquesta mena de projectes i contribuir a cobrir la inversió inicial.
Més enllà de la rendibilitat estrictament econòmica, però, Indusanva planteja una nova manera de gestionar un subproducte generat en grans quantitats pel sector oleícola. La valorització de la sansa com a font de biocombustibles i oli pot contribuir a reduir la dependència de les indústries extractores, generar noves fonts d’ingressos per a les cooperatives i reforçar un model energètic basat en recursos renovables i de proximitat.
En aquest sentit, pot ser una iniciativa d’impuls sectorial i territorial que busca reforçar l’autonomia de les cooperatives oleícoles i avançar cap a un model més circular de gestió dels recursos.
Indusanva planteja una nova manera de gestionar un subproducte generat en grans quantitats pel sector oleícola i generar noves fonts d’ingressos per a les cooperatives
Indusanva és un projecte impulsat per cinc cooperatives oleícoles catalanes situades en Zones de Transició Nuclear (ZTN): Unió Fruits, SCCL, de Flix; Camp Foment Maialenc i Secció de Crèdit, SCCL, de Maials; Agrícola Sant Isidre i Secció de Crèdit de Juncosa de les Garrigues, SCCL, de Juncosa de les Garrigues; Agrícola Falset-Marçà i Secció de Crèdit, Afalma, SCCL, de Falset, i Agrícola i Secció de Crèdit Sant Josep, SCCL, de Bot.
El projecte ha comptat amb el suport del Clúster Bioenergia Catalunya (CBC) i de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), així com amb la participació de diversos proveïdors, a banda d’inèdit: Eurecat i AESA.