L’ecoinnovació està àmpliament consolidada en els processos productius de la indústria espanyola, i l’enfocament circular comença a integrar-s’hi, tot i que de manera fragmentada: les empreses apliquen estratègies de circularitat de forma parcial, només les més madures assoleixen una visió sistèmica que connecti disseny, processos i model de negoci. És la principal conclusió de l’anàlisi «Industria Sostenible», feta per inèdit sobre una mostra de 93 empreses industrials d’arreu de l’Estat, i que permet extreure una radiografia clara del moment actual de l’ecoinnovació. S’ha dut a terme en el marc d’un projecte d’ADI-FAD que ha comptat amb el suport del Ministeri d’Indústria i Turisme; els resultats van presentar-se el 7 de maig al Disseny Hub de Barcelona, i poden consultar-se al web www.industriasostenible.com.

El punt de partida és el convenciment que el disseny industrial no es limita a una funció estètica o tècnica, sinó que té un potencial estratègic enorme: «El disseny i la indústria són indissociables; el disseny és clau perquè la nostra indústria sigui més eficient, sostenible i humana», segons Salvi Plaja, president del FAD. Aplicat des d’una perspectiva ecosistèmica, és una eina fonamental per descarbonitzar la indústria, fomentar la resiliència dels sistemes productius i accelerar la transició cap a una economia circular i regenerativa. Una indústria que, en paraules de Jordi Oliver Solà, director executiu d’inèdit, «està immersa en una transformació profunda impulsada per la necessitat urgent de reduir l’impacte ambiental dels productes i serveis i respondre a una demanda cada cop més conscient i a unes regulacions ambientals cada cop més exigents».

Set sectors estratègics a anàlisi

L’anàlisi s’ha centrat en empreses mitjanes i grans d’arreu de l’Estat que operen dins dels sectors manufacturers estratègics: fusta i suro (excepte mobles), cistelleria i esparteria; plàstics i fabricació de productes de cautxú; productes metàl·lics (excepte maquinària i equips); productes minerals no metàl·lics; fabricació de material i equips elèctrics; fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, i fabricació de mobles. S’ha estudiat com incorporen estratègies d’ecoinnovació circular a les operacions diàries per reduir l’impacte ambiental i millorar l’eficiència.

Els objectius del projecte són identificar, analitzar i difondre bones pràctiques en processos productius industrials, en els quals el disseny actua com a palanca de canvi cap a la sostenibilitat, l’eficiència i la competitivitat. També, obtenir una visió estructurada sobre l’estat actual de l’ecoinnovació a la indústria espanyola, identificar quines estratègies estan consolidades i quines es troben encara en fases incipients, detectar oportunitats de millora i tendències emergents amb un alt potencial transformador, i anticipar l’evolució del teixit productiu, projectant com podria configurar-se la indústria del futur en línia amb els objectius de sostenibilitat, eficiència, innovació i descarbonització.

Disseny, eficiència i nous models de negoci

L’estudi assenyala que pràctiques de millora dels processos com l’eficiència energètica, la prevenció dels residus i la digitalització estan presents en gairebé tots els sectors estudiats, com a resultat de l’impuls de normatives, per l’estalvi de costos que comporten i per la disponibilitat de solucions tècniques. D’altra banda, s’observa com el disseny de producte amb criteris ambientals guanya protagonisme, en especial en sectors com el del moble, l’elèctric o el dels minerals, en els quals s’apliquen estratègies com la desmaterialització, la selecció de materials de baix impacte i disseny per allargar la vida útil dels productes.

Quant als nous models de negoci, encara estan en una fase emergent. En aquest sentit, només alguns sectors, com l’elèctric i el del moble, han començat a explorar estratègies com la servitització, els programes de retorn de productes o la venda de segona mà.

També s’observa com sectors intensius en materials apliquen mesures de disseny, mentre que els sectors tecnològics avancen en serveis. Els sectors tradicionals encara centren els seus esforços en els processos.

Què és l’ecoinnovació?

L’ecoinnovació és un enfocament que vol donar resposta als reptes ambientals i aprofitar noves oportunitats de negoci, i impulsar canvis a tota l’empresa: des del model de negoci i l’estratègia, fins al disseny de productes, serveis i processos productius, tenint en compte tota la cadena de valor. Ecoinnovar implica transformar la forma en què pensen, dissenyen i operen les organitzacions. Comporta incorporar solucions que redueixin l’impacte ambiental al llarg del cicle de vida de productes, serveis o processos, i que, al mateix temps, generin valor econòmic.

L’ecoinnovació es pot classificar en tres categories, segons el seu àmbit d’aplicació:

• – Processos: Aplicada a la fase de fabricació, implica introduir canvis en la manera de produir per optimitzar recursos. El 98 % de les empreses analitzades apliquen estratègies en aquest àmbit.
• – Producte: Aplicada a la fase de disseny, consisteix a concebre productes per reduir-ne l’impacte ambiental des del principi. El 88 % de les empreses analitzades apliquen estratègies en aquest àmbit.
• – Serveis: Aplicada en la manera com les empreses ofereixen valor repensant els seus serveis i les seves relacions amb els clients. Només el 27 % de les empreses apliquen estratègies en aquest àmbit.

«Industria Sostenible» també apunta quins són els primers passos per integrar l’ecoinnovació a l’empresa, perquè adoptar la ecoinnovació implica iniciar un procés continu de transformació que afecta totes les àrees d’una organització. Per això, perquè aquest canvi sigui efectiu, és necessari abordar-lo de forma estructurada, amb visió estratègica i des d’una lògica de millora progressiva.